al contingut a la navegació Informació de contacte

El Municipi

En xifres

ECONOMIA

Els productes tradicionals de l'agricultura (blat, llegums, patates, vi i oli) han experimentat un fort retrocés en benefici del conreu del farratge per al bestiar boví. Hom conrea encara blat i patates, però han minvat sensiblement els fruiters.

Les parcel·les son de petita i mitjana extensió. El 1989 hom censà 114 ha de terres llaurades, 162 ha de pastures permanents, 191 ha de terreny forestal i 381 ha dedicades a d'altres usos. Hom comptabilitzava un total de 54 explotacions.

Al terme hi ha diverses partides; a llevant, els Hortets, tot de regadiu, i a ponent, de secà llevat d'algun sector que aprofita l'aigua de la Font Bordonera, les Solanes, les Lloredes, els Espigolers, els Vilansats i el Vinyet.

Econòmicament, te forca importància la producció de llet, que s'envia a la Seu d'Urgell.

El 1989 el cens ramader donava un total de 478 caps de bovins, 852 caps d'ovins, 84 caps de cabrum, 853 conilles mares, 64 caps de porcins i 11 equins.

Pel que fa a l'activitat forestal, sempre ha estat important. Al segle XVIII hi ha queixes de la desforestació dels boscs. Al segle XIX, explica Madoz que molta gent es dedicava al transport de troncs pel Segre fins a Tortosa i aleshores és documentat un dipòsit de fustes dins el terme, anomenat la Molina. El 1947 comencà a funcionar una serradora, que tallava la fusta dels arbres de diversos llocs de la comarca, ara en desús. L'activitat industrial al segle XIX era representada per tres molins fariners i dos trulls. Actualment hi ha una factoria de productes electrodomèstics, filial de l’empresa Taurus d'Oliana, dues indústries dedicades a la producció d'embotits i, a més, diverses empreses relacionades amb els serveis turístics i d'oci.

D'altra banda, el creixement econòmic dels anys setanta impulsà decididament el sector de la construcció. A Organyà se celebra mercat setmanal el diumenge i es fa la fira l'ultim diumenge de novembre, per Sant Andreu; és una fira de caràcter agrícola i ramader, amb exposició de bestiar, maquinària agrícola i vehicles, però s'hi han afegit expositors de caire artesanal i comercial.

També el primer cap de setmana de setembre si celebra la FIRA DEL LLIBRE DEL PIRINEU. 

Pel que fa als serveis sanitaris, Organyà forma una subàrea bàsica dependent d'Oliana, i te un dispensari. Hi ha una oficina de farmàcia i una llar de jubilats. La vila te una escola publica de primera etapa i un parc de bombers.

Hi tenen seu les entitats financeres del Banco de Bilbao-Vizcaya Argentaria (BBVA) i de Caixa Bank (La Caixa).

L’oficina de turisme es troba sola el Monument a les Homilies.

Si voleu saber més informació econòmica i poblacional d'Organyà, us adrecem -fent clik en aquesta notícia, a la web de l'estadística oficial de Catalunya (idescat)

Història

La Història

El topònim Organyà, que apareix documentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, prové d'un nom personal llatí, més un sufix de pertinença. Aquest Organius devia ser probablement el propietari d'alguna vila o fundus de l'época del Baix Imperi.

La historia de la vila va estretament enllaçada a la del priorat d'Organyà, que fou fundat a l'església de Santa Maria d'Organyà el 1090 pel prelat urgellés Bernat Guillem, quan havia estat tot just reconstruïda i dotada de nou per Guitard Isam, senyor de Caboet.

Els priors d'Organyà pretenien de tenir el domini de la vila des d'antic, raó per la qual entraren en conflicte amb els comtes de Foix, vescomtes de Castellbò i successors dels Caboet, ja que aquests també hi posseïen drets i se'n feien valedors.

Per arranjar aquesta situació, el 1233 s'arbitrà un pariatge entre Roger Bernat, comte de Foix, i el prior de l'església d'Organyà, Berenguer de Callers. Hom hi establia que ambdós exercirien un condomini sobre la vila. El prior accedia a compartir amb el comte la meitat dels seus drets sobre la vila i el mercat que era en construcció (una de les queixes del prior era que els Foix hi edificaven vila i mercat) i el comte es comprometia a defensar els qui hi concorreguessin i els habitants de la població. El prior es reservava en franc alou la vila que ja era habitada i els seus habitants, i també les causes de jurisdicció que fossin comeses en l'àmbit de les esglésies, el cementiri, el claustre i les cases canonicals. Segons això, doncs, el 1233 hi havia una part de la vila en construcció i una altra part ja habitada. Sorprèn que aquesta darrera, on exercia jurisdicció el prior, fos coneguda com a vila nova, segons un capbreu del 1493 ("la qual jurisdiccio tenen ambdós comunament e per indivís, exceptat lo carrer de la vila nova e les cases del priorat e patis de aquelles, los quals son a cabal tots e totes del dit reverent prior tant solament, segons en la carta del pariatge és contengut").

Fora d'aquest sector, la resta de la vila era tinguda en condomini indivís per ambdós senyors, comte i prior, cadascun dels quals amb un batlle, que elegien d'una tema que el poble presentava.

El jutge i el procurador fiscal eren comuns per a ambdós senyors i també el saig. Un dia després de la signatura del pariatge susdit, el 26 de maig de 1233, el comte de Foix, Roger Bernat, atorgà una carta de franqueses als homes i dones d'Organyà, que, per mitjà dels consols i prohoms, li havien fet arribar suplica de gràcia. De primer, refermava els privilegis i llibertats que els havien estat concedits pels seus predecessors. Segonament, els permetia de fer cases, de tenir alous, de conrear, fer prats, molins, aigües, recs i plantes per totes les terres del vescomtat, que poguessin fer boigues i talar fustes i péixer-hi el bestiar gros i el menut, i els eximia de questies, acaptes, forces, intesties, exorquies i altres mals usos. A més, els concedia que en les terres del vescomtat poguessin sotmetre’s a la seva jurisdicció.

El professor Font i Rius, que ha publicat aquest document, es pregunta si arribà mai a ser vigent, ja que el considera un contrasentit amb el règim de condomini. Altra gent pensa que, reconeguts els drets del vescomte en el dit pariatge, aquest devia voler atreure's l'adhesio dels habitants d'0rganyå concedint-los franqueses i igualant-los fins i tot als seus homes de la vila de Castellbò, com expressa textualment  l'instrument. Per aquest, els seus súbdits d'Organyà (que també ho eren del prior) posseirien, dins les terres del vescomtat, els mateixos drets i franqueses de que gaudien els altres habitants d’aquesta jurisdicció feudal, cosa que no és cap obstacle per exercir amb el prior el condomini dins la vila.

La vila d'Organyà fou centre d'un dels cinc quarters en que es dividia el territori del vescomtat de Castellbò. El quarter d'Organyà al Spill del 1519 és dit també quarter de Tresponts Avall. Comprenia la vila d'Organyà i el seu terme i, a més, la vall de Cabo, la batllia de Sallent i Montanissell, els llocs de Carreu i el Fenollet, la batllia de Coll de Nargó, la vall de Fígols i el lloc de Canelles. A partir del 1548, any que el vescomtat de Castellbò revertí definitivament a la corona, la jurisdicció que pertanyia a aquest esdevingué reial. I la que pertanyia al prior, en ser el priorat unit amb tots els seus béns al capítol d'Urgell el 1539, en endavant d'aquesta data és dita jurisdicció del capítol d'Urgell i, a vegades, del capítol d'Organyà; era exercida encara pel prior, com a consenyor de la vila. [Montserrat Pagés i Paretas i Ermengol Puig / IG]

Situació i presentació

Foto

El terme municipal d'Organyà, d'11,54 km2 d'extensió, és situat a la dreta del Segre, al sector on el riu forma l'eixamplament de la ribera d'Organyà, separada de la conca de la Seu pel congost de Tresponts i limitada a migdia pel pont d'Espia (des del qual fou ofegat el sanguinari comte d'Espanya pels seus mateixos partidaris),on s'inicia la ribera de Nargó.

De forma allargada paral·lela al riu, el municipi comprèn la vall més baixa del riu de Cabó, on aquest conflueix al Segre per la dreta, i, també, la vall baixa del barranc de la Muntanya, dit ací riuet de Fontanet, que baixa de Montanissell (s'hi forma la Font Bordonera, que abasta la vila) i entra al terme al N del Coll de la Roca, entre la muntanya de Nargó (l 213 m) i la de Santa Fe (l 207 m).

El vèrtex de tramuntana del terme arriba fins al cim del Capell Sola, contrafort sud-est de la serra d'Ares, serra que és separada de la muntanya de Santa Fe per la vall baixa del riu de Cabó.

Hom pot esmentar encara Montdellit (l 147 m), contrafort oriental de la muntanya de Nargó.

Prop seu hi ha les partides de Montdellit, la Presera i els Torrents de la Grallera. No gaire lluny, dins el terme i vora el barranc de la Muntanya, hi ha l'enclavament de Fontanet, del municipi de Cabo.

El municipi, amb la vila i el santuari de Santa Fe, comprèn, doncs, la ribera d'Organyà, delimitada gairebé enterament per esperons i contraforts muntanyosos.

El terme limita administrativament al N i a l'E amb el municipi de Fígols i Alinyà, al S amb Coll de Nargó i a l'W amb Cabó. Travessa el terme la carretera C-14, que corre paral·lela al Segre resseguint la riba dreta.

D'aquesta carretera surt un brancal que ens porta a Fígols (Fígols i Alinyà), i un segon brancal a Cabó seguint el riu de Cabó, i remuntant el barranc de la Muntanya porta a Montanissell.

Santa Maria d'Organyà

Església, antiga col•legiata on foren predicades "Les Homilies"
La col·legiata de Santa Maria d'Organyà fou l'escenari de la prèdica de les Homilies i, molt probablement, el lloc on foren redactades. L'edifici actual és el producte de gairebé deu segles d'obres, reformes i modificacions diverses, que han alterat profundament la fàbrica primitiva. Les dades documentals i l'anàlisi amb metodologia arqueològica de les estructures conservades permet esbossar amb prou claredat -a falta d'un estudi definitiu, que implicaria excavacions en extensió- les fases d'evolució de l'edifici. Els treballs realitzats l'any 1999 per l'arqueòleg Joan Eusebi Garcia Biosca han obert un camí engrescador i esperem que sense retorn. Per fer aquest articlet seguiré fil per randa les seves conclusions i interpretacions, que són el fruit d'un treball rigorós i metodològicament impecable.

Primera fase: segles XI i XII
El testament del comte Borrell, datat el 993, ens dóna la primera menció de l'església parroquial de Santa Maria d'Organyà. Segons consta en documents posteriors, aquesta primera església hauria estat construïda i dotada per Isarn Caboet durant el pontificat del bisbe Sal·la, tot just uns anys abans del testament de Borrell. Aquest primer temple es va fer petit de seguida. Així, els Caboet van promoure la construcció d'un edifici totalment nou, que fou consagrat pel bisbe Guillem Guifré el 1057. No hi ha restes d'aquesta primera església, que fou enderrocada fins als fonaments. El culte del nou temple probablement ja s'organitzava sota la forma d'una canònica. En aquest moment Santa Maria d'Organyà estava dirigida per un clergue de nom Adalbertí, en virtut d'un pacte entre els Caboet i el pare del clergue.

El comportament escandalós d'Adalbertí va propiciar una refundació de la canònica el 1090. Aquest fet, al qual es va sumar un incendi, degué propiciar la renovació de l'edifici consagrat el 1057. Les obres principals haurien estat fetes durant els darrers anys del segle XI i les primeres dècades del XII. L'edifici resultant devia tenir només una nau, i una capçalera trevolada com les que trobem a Sant Serni de Cabó. L'espai del creuer devia estar cobert per un cimbori de planta octogonal, les restes del qual són encara visibles sota la coberta de l'edifici actual. El fragment d'absis decorat amb bandes llombardes que també podem veure avui forma part d'aquesta primera fase constructiva

Segona fase: segles XIII i XIV
Durant aquestos dos segles es va produir la primera gran reforma de l'edifici romànic, justificada per les necessitats d'espai de la puixant canònica. D'aquest moment és la façana principal, l'oest, i l'ampliació del temple amb la construcció d'una nova nau cap a migdia -que va comportar la destrucció de l'absis sud- i el creixement del temple cap a ponent. La nau central es va cobrir amb una volta apuntada, i el cimbori romànic va quedar anul·lat, tot i que tal vegada el van reconvertir en campanar. A la part central de la nova nau construïda al sud es va aixecar un claustre de reduïdes dimensions: a l'edifici de l'ajuntament es conserven restes de les decoracions de traceria de les arcades. Els dormitoris dels canonges estarien en un nivell superior a la nau sud.

Tercera fase: segle XV
Abans de l'extinció de la canònica, al segle XVI, encara es deurien produir algunes reformes importants a l'edifici, que van afectar sobretot el sector meridional. La nau sud, que fins llavors estava dividida en dos nivells, fou unificada i coberta amb una nova volta apuntada, feta amb pedra tosca i suportada sobre arcs torals. Es va obrir també un gran arc al primitiu mur sud de l'església, probablement amb la finalitat d'il·luminar millor el temple.

Quarta fase. Dels segles XVI al XVIII
El 1539, el papa Pau III va decretar l'annexió de la canònica d'Organyà a la mensa capitular d'Urgell. Aquest fet va comportar noves alteracions a l'edifici. Les innovacions litúrgiques que va imposar el concili de Trento es van traduir en la construcció del cor i del campanar. En aquesta fase l'església de Santa Maria es va ampliar cap al nord, amb la construcció de tres capelles obertes que formaren una nova nau. Dues llanternes, a banda i banda del creuer, van il·luminar l'interior. Al mateix temps, les dependències vinculades a la vida comunitària -el refetor, els dormitoris- van deixar de ser necessàries. Un dels espais canonicals, adossats al mur de migdia de l'església, es va convertir en la capella del Roser, que trobem documentada per primer cop l'any 1758.

Cinquena fase. Segles XIX i XX
La col·legiata es va suprimir definitivament el 1851. A partir d'aquest moment, l'església de Santa Maria només té la funció d'església parroquial. El 1911 es va produir una profunda reforma de l'edifici, amb l'enderroc de la capella del Roser i la resta de dependències de la canònica que ocupaven part del que avui és la plaça. També es va renovar el cor, tot substituint el que hi havia d'obra per l'actual de fusta. Una altra reforma estructural va consistir en l'anul·lació del gran arc que comunicava la nau central amb la sud, i que fou refet amb dues noves arcades per donar un aire més simètric a la construcció.

Avui i demà

Les darreres intervencions fetes a Santa Maria d'Organyà han permès entendre l'evolució de l'edifici, i, al mateix temps, posar de manifest la problemàtica de la seva conservació. Les patologies que s'hi han detectat són greus i poden arribar a posar en perill l'estabilitat de l'edifici.

Article de Albert Villaró, historiador i escriptor, a LES FALDADES de Lo Banyut

 

Les Homilies d'Organyà

Document literari

Com és el manuscrit les Homilies d'Organyà?

[Informació extreta de la introducció d'Amadeu-J. Soberanas i Andreu Rossinyol a l'edició de les Homilies de l'Editorial Barcino (2001)]

 

Coneixem amb el nom d'Homilies d'Organyà un petit quadern de 8 fulls de pergamí (de 175 x 120/125 mm. aproximadament) que conté, sense cap títol i de forma fragmentària, el text de sis sermons corresponents al període quaresmal. El quadern fou descobert el mes de setembre de l'any 1905 per l'erudit barceloní Jaume Miret i Sans a la rectoria de l'església de Santa Maria d'Organyà (data gairebé segura, tot i que el mateix Miret escriví que fou l'any 1904). Conscient de la seva importància, ràpidament el transcriví i el publicà, i posteriorment féu les gestions perquè el manuscrit fos adquirit per la Junta de Museus de Barcelona (probablement l'any 1907), des d'on passà, a començaments de l'any 1913, a la Biblioteca de Catalunya, lloc on es conserva actualment (signatura ms. 289).

Reproducció reduïda de la primera pàgina de les Homilies (davant i revers: 1r i 1v)

Els vuit fulls són l'única part conservada d'un manuscrit que devia ser més llarg. El primer foli, amb la part superior esquinçada, estava molt malmès com a conseqüència del mal estat de conservació, i va ser restaurat afegint-hi trossos de pergamí quan va ser relligat a començaments del segle XX. Alguns folis presenten taques d'humitat i en un (el foli 8) hi ha un forat que procedeix del mateix pergamí original. Actualment, els vuit fulls, més unes guardes de paper, estan relligats amb una enquadernació en pergamí molt senzilla.
La lletra del manuscrit és d'una sola mà, probablement d'algun copista d'Organyà no identificat, amb trets d'escriptura molt personals. El professor Jesús Alturo, gran coneixedor de la paleografia catalana medieval, ha estudiat la lletra del manuscrit i únicament localitza documents amb trets paleogràfics semblants en documents procedents de la canònica d'Organyà, tots ells compresos entre els any 1200 i 1218. Tècnicament, el tipus de lletra amb què estan escrites les Homilies s'anomena "escriptura postcarolíngia amb influència de la pregòtica". Es tracta d'un tipus d'escriptura força singular, amb notables arcaismes respecte d'altres textos coetanis.

Documents sobre la compra del manuscrit de les Homilies i el seu trasllat a Barcelona
Acta de la sessió del dia 15 de febrer de 1907 de la Junta Municipal de Museus i Belles Arts, organisme de l'Ajuntament de Barcelona, de la qual era president Ferran de Sagarra. L'historiador Josep Pijoan i Soteras, vocal de la Junta, havia estat encarregat per Miret per a fer l'oferta d'adquisició de les Homilies.

«Presentado por el Sr. Pijoan un antiguo manuscrito catalán que, según la autorizada opinión del erudito arqueólogo D. Joaquín Miret y Sans, es el texto literario en prosa catalana más antiguo de los conocidos hasta la fecha, cuyo documento procede de la Rectoría de la iglesia de Orgañá, se acordó ser conveniente su adquisición, tanto por su mérito é importancia arqueológica, como para evitar su desaparición; satisfaciéndose por dicho ejemplar la cantidad de ochenta y cinco pesetas, las cuales deberán satisfacerse al Reverendo Sr. Cura-párroco de Organyá ó á quien legalmente le represente, con cargo á la consignación de adquisición de ejemplares para los Museos del corriente ejercicio económico.»

En una carta enviada pel rector d'Organyà, Mn. Bonaventura Riba, a Miret i Sans el mes de setembre de 1907 accepta, si bé amb reserves, el preu estipulat per la Junta de Museus. Poc temps després, el manuscrit degué passar definitivament a Barcelona.

«Que aun cuando me parece poca cosa la cantidad de 85 pesetas por aquel manuscrito catalán, no obstante se lo cedo a V. por dicha cantidad, en primer lugar porque su valor es muy relativo, y luego porque tengo interés en que el documento de referencia se quede en poder de Vds.. Puede V., por lo tanto, hacer efectiva dicha cantidad a mi hermano, cuando a V. le venga bien, y decirle de mi parte que le entregue el documento».

 
Llegir i entendre una pàgina de les Homilies
 

Presentem en aquesta doble pàgina central la reproducció facsímil d'una pàgina de les Homilies d'Organyà (el foli 7v), acompanyada de l'edició diplomàtica, l'edició crítica i la versió adaptada al català modern.

La reproducció fotogràfica (o facsímil) és una còpia exacta de l'original.

L'edició diplomàtica reprodueix exactament, amb els caràcters d'impremta actuals, el text del manuscrit original, amb l'única particularitat que es numeren les línies del text i es despleguen les abreviatures (escrivint en cursiva les lletres corresponents a les abreviatures, per exemple: er, a la primera paraula -terres- de la línia 1; e, usa i e a la segona paraula -iherusalem- de la línia 2, etc.)

L'edició crítica, tot respectant el text original, revisa i completa el text en els casos de fragments amb errades, incomplets o d'interpretació dubtosa (anotant i justificant tots els canvis o esmenes en notes a peu de pàgina), regularitza algunes lletres que en l'original són usades indistintament (i/j, u/v) i hi introdueix les convencions pròpies dels usos escrits actuals: separació dels mots segons els usos actuals; introducció d'accents, apòstrofs, guionets, majúsccules i altres signes auxiliars, i puntuació del text d'acord amb el sentit.

Finalment, la versió adaptada al català modern reescriu el text, substituint les paraules i les formes arcaiques o de difícil comprensió per a un lector d'avui per les paraules i formes equivalents actuals: falses judeus esdevé falsos jueus; veng esdevé vingué, etc. Les modificacions que l'adaptador introdueix en el text poden ser molt variades i és per això que poden haver-hi adaptacions d'un mateix text molt diverses.

En general, com més antic és un text, més dificultats de comprensió ofereix a un lector actual. No únicament perquè la llengua, com més es distancia en el temps, més allunyada queda dels usos corrents dels parlants actuals, sinó també perquè els textos de les èpoques més antigues solen ser fragmentaris, mal conservats, amb taques d'humitat i fragments esborrats o descolorits, etc. I per una altra qüestió: en tots els textos medievals es fa un ús sistemàtic d'abreviatures (és a dir, se substitueixen algunes lletres de les paraules per titlles o altres signes que simbolitzen les lletres substituïdes ocupant molt menys espai). El recurs a les abreviatures -que s'explica, entre altres raons, per la necessitat d'optimitzar al màxim l'espai ja que el suport sobre el qual s'escrivia, el pergamí, era molt car- fa que sovint hi hagi problemes d'interpretació. La presentació comparada d'aquestes quatre versions d'una mateixa pàgina de les Homilies permet veure la feina que fan els filòlegs per acostar i fer comprensibles als lectors actuals els textos medievals.

[Edició diplomàtica d'Amadeu J. Soberanas i Andreu Rossinyol]
En passar el ratolí pel damunt d'aquesta imatge del foli 7v de les Homilies, en veureu la seva transcripció
 
Text del foli 7v de les Homilies d'Organyà
 
Versions
 
[Edició crítica d'Amadeu J. Soberanas i Andreu Rossinyol]

terres d'oltra mar. Per qé él s'aproxmave a la passió qe devie rede[bre] en Jherusalem -tot per zo qe·ls falses judeus no l'anasen cercar en altra terra- ja veng él en les ciutatz qi són en riba de mar, qi són molt fortz, sí qe·ls fils d'Isrel anc no les pogren pendre per forza. Aicestas .II.as ciutatz apela om per so·nom la una Tirus e l'altra Sidon. Aqesta qe om apela Tirus s[i]g[nifica] las tribulacions d'aqest segle; e l'altra, qe o[m] a[pela] Sidon, significa lo poble qi ans de l'aveniment de J[hesu] Christ menava Diable a mort.

Mas ja veng una femna qi era en aqela terra, e avia una fila qi avia mal de demonis, e ela audí dir qe N[ostre] S[éiner] ere en aqela tera, e exí de sa tera e anà cercar lo Seinor per zo qe garís sa fila. E ja veng la femna en aqela tera e trobà lo Seinor trastot poderós, e clamà-li mercé e dix: Fili David, miserere mei. - O Séiner, fil de la Verge, mercé ajes de mi! S[einors], per aqesta femna devem entendre Sancta Eclésia, qi ere morta entre la mala gent; et enaixí com aqesta f[emna], dementre qe fo en sa terra, no clamava mercé a Déu, tot exament aqeles males gentz, dementre qe adoraven les ýdoles e foren descreents, no clamaren mercé a Déu. Donces, s[einors], aqesta femna gran fe ag, per qé qan sa fila no menà crezeg qe de sola za paraula de N[ostre] S[einor] garia sa fila; molt gran savieza ag ab si aizela femna, per qé qar en persona d'om conog Déu, zo és, qe vit la umanitad e credeg la divinitad.

Et encara sí dix

 
[Versió adaptada al català modern de Jordi Bruguera]

per les terres d'ultramar. Perquè ell s'aproximava a la Passió que havia de retre a Jerusalem -tot per tal que els falsos jueus no l'anessin a cercar en altra terra-, ja vingué ell a les ciutats que són a la riba de mar, que són molt fortes, talment que els fills d'Israel mai no les pogueren prendre per força. Aquestes dues ciutats les anomena hom pel seu nom, l'una Tirus i l'altra Sidon. Aquesta ciutat que hom anomena Tirus significa les tribulacions d'aquest segle; i l'altra, que hom anomena Sidon, significa el poble que abans de l'adveniment de Jesucrist el Diable menava a mort.

Però vingué una dona que era en aquella terra, i tenia una filla que tenia mal de dimonis, i ella sentí a dir que Nostre Senyor era en aquella terra, i sortí de la seva terra i anà a cercar el Senyor perquè guarís la seva filla. I vingué la dona en aquella terra i trobà el Senyor totpoderós i li clamà mercè i digué: Fili David, miserere mei. - Oh Senyor, fill de la Verge, tingues mercè de mi! Senyors, per aquesta dona hem d'entendre la Santa Església, que era morta entre la mala gent; i així com aquesta dona, mentre fou a la seva terra, no clamava mercè a Déu, ben igualment aquelles males gents, mentre adoraven els ídols i foren descreients, no clamaren mercè a Déu. Doncs, senyors, aquesta dona tingué gran fe; per això, quan anomenà la seva filla i cregué que només de la paraula de Nostre Senyor es guariria la seva filla, tingué molt gran saviesa amb si, aquella dona, perquè en persona d'home conegué Déu, això és, que veié la humanitat i cregué en la divinitat.

I encara digué

Turisme

Llegir Més

Goigs de Santa Maria d'Organyà.

Goigs de la Mare de Déu de Gràcia.

Document Actions