al contingut a la navegació Informació de contacte

Què podem fer i visitar?

Des d’Organyà pel Coll Marí i retorn pel Grau de Fenollet i la Font Bordonera

Distància 13,3 km

Desnivell acumulat 915 m

Nivell de dificultat moderat

Data 27 de desembre 2012. Cartografia Editorials Piolet Serra de Boumort-Est (1:20000) i Alpina Muntanya d'Alinyà (1:25000). Itinerari publicat al llibre “La Serra del Boumort i muntanyes veïnes” d’en Manuel Cortès i Ribelles (Cossetània Edicions, col·lecció Azimut-70, itinerari núm. 57). Ressenyat també al Vèrtex núm. 215 (novembre-desembre 2007) signat per Antoni Pardinilla amb el títol “El Grau de Fenollet” i al web “Camins” d’en Pere Robert.

La Muntanya de Santa Fe és l’elevació més oriental de la Serra de Sant Joan. Per la seva forma característica és el tret que identifica més clarament el paisatge d’Organyà (Alt Urgell). El nom de la muntanya tal com se’l coneix actualment és esmentat ja l’any 1075.

En destaquem tres punts d’interès: Santa Fe amb la seva ermita on gaudirem d’una bona perspectiva de tota la contrada, el grau de Fenollet i la Font Bordonera.

És un itinerari fàcil tot i que cal tenir una mica de precaució al grau de Fenollet onel camí transita per trams no pas exposats però si aeris.

 

Organyà (558m)

Poc abans de la Plaça de les Homilies, a la C-14, prenem l’Av. de Santa Fe vers mestral (NW) que passades les darreres cases del poble, continua com a carretera endinsant-se per la Vall de Cabó. Ben aviat però l’abandonem per un camí carretera mà esquerra (rètol i planell groc Ruta de Santa Fe). Tota la ruta fins a l’ermita

disposa de senyalització vertical). Travessem el mas de la Borda i més endavant la carretera d’Organyà a Montanissell on, per l’obaga, prenem un ben fressat corriol que, en moderat pendent i entremig de la pineda, ens estalvia les llaçades del camí carreter a Santa Fe que creuarem un parell de cops abans del Coll Marí.

 

Coll Marí (913m)

Mirador i escultura dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer obra de Pep Cervilla, inaugurats el 2002. Verdaguer havia escrit sobre Santa Fe en el seus quaderns “Excursions i Viatges”.

Reprenem el camí per l’obaga que, entre llaçades per amorosir el fort pendent, ens mena per un grau als peus del penya-segat. Desprès transita per una lleixa, on el pendent es modera. Poc abans del coll deixem a mà dreta un corriol que en fort

pendent baixa a la Vall de Cabó.

 

Collet dels Prats (1145m)

Pel vessant de migdia hi puja un camí carreter. Rètol indicador: Santa Fe 10 minuts que seguim per un corriol fins a l’ermita.

 

Santa Fe (1210m)

Ermita encimellada, al caire del cingle protegit per una barana. De parets nues no sembla tenir un gran valor arquitectònic. Cada any s’hi celebra un aplec el dilluns de la segona pasqua.

És costum tocar tres cops la campana en arribar.

Hi ha un parell de penells orientatius i gaudeix d’una bona panoràmica. Vers el N la Vall de Cabó i la Serra de Prada. A l’E i als peus Organyà i la Vall del Segre. Més enllà el Monsec de Tost, el Cadí, la Roca de Peguera, el Port del Comte i la Roca Naireda. Més a la dreta lo Cogulló de Turp. Vers el S l’Aubenç i vers l’W el llarg esquenall de la Serra de Sant Joan que s’allargassa fins a la de Carreu i el Boumort.

Retornem al Collet dels Prats. Baixem pel camí carreter que hi arriba per migdia, des del mas Pitarell a ponent, per tornar-nos a enfilar, fent dreceres per estalviar les llaçades, fins al Pas del Corretgedor.

Sobre el terreny i pel que hem llegit, semblaria més factible atènyer el pas flanquejant pel Grau de Santa Fe.

 

Pas del Corretgejor (1179m)

O del Corretjador. Seguim el camí carreter vers l’W deixant a mà dreta el crestall llevantí de la Penya Aguda i a l’esquerra el Mont-roi. Passat el Torrent de les Bordes el camí fa un gir de 90º vers el S. Cal estar atents a una antiga pista que baixa a mà esquerra (fites) i prendre-la. Per entremig de la pineda primer i antigues feixes de conreu desprès ens aboca al cap del cingle.

 

Grau de Fenollet (1185m)

Unes fites ens ajuden a trobar l’entrada al grau, poc precís al començament. Als nostres peus, més de dos-cents metres avall albirem el mas de Fenollet i vers ponent, altiu, el Puig d’Espies. Entre llaçades i contraforts el camí baixa pel marge esquerre del Barranc Roi. Cal parar atenció dons hi ha trams no pas exposats però si aeris. Abans del mas passarem pel costat d’una gran bassa.

 

Fenollet (963m)

Mas habitat envoltat de granges i conreus. Hi ha una petita ermita. Hi passa la carretera que d’Organyà mena a Montanissell. El lloc és documentat el 1378 (Fonollet) i al 1519 apareix com una possessió des vescomtes de Castellbó. Pertany al terme de Coll de Nargó i està enclavat en un punt antigament estratègic al camí de Bòixols a Organyà i la Seu d’Urgell.

Des del mas seguim la carretera en direcció Organyà durant uns pocs metres i, desprès d’un revolt molt marcat a mà dreta l’abandonem per l’esquerra prenent un corriol que va a travessar el torrent de les Bordes i continua paral·lel a la carretera, per sobre. És l’antic camí vell d’Organya de que parlàvem abans.

El camí, en baixada, ens mena travessar la carretera i continuar per l’altre vora durant poca estona, la justa per estalviar-nos una gran llaçada. Continuem uns centenar de metres per la carretera fins a la Font Bordonera.

Font Bordonera (750m)

Cabalosa surgència que, canalitzada, abasteix Oganyà i rega els seus conreus.

L’any 1299, es formalitzà la donació de la font per part del senyor Arnau de Sellent i la seva muller, senyora Sància, a Santa Maria d'Organyà. Aquest és probablement l’origen de la llegenda del guariment de la ceguesa de la filla del Comte de Sellent.

Situada a la capçalera del Riuet de Fontanet que tributa poc desprès al Segre, és una de les dues surgències importants de la zona del Boumort. L’altra és la Font de la O, a Aramunt.

Les pluges del novembre de 1982 varen provocar l’esbotzament de l’aqüífer fet que va permetre l’exploració espeològica. Per galeries inundades s’ha arribat fins a 300m de l’entrada i una profunditat màxima de -81m. El lloc està arranjat amb cura com a zona d’esbarjo i invita al repòs. Cada any s’hi fa un aplec el dilluns de Pasqua Florida.

A partir de la font continuem per un camí paral·lelament a la carretera per baix fins a una gran bassa d’aigua. Desprès fem un gir de 90º vers llevant i prenem el camí dels Espigolers que, entre feixes de conreu, ens retorna a Organyà.

Informació de Toni Planas  

Enllac a la web http://muntanya.planasantich.org/

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Mitjà de locomoció: A peu, Amb bicicleta . Distància (km): 32

Durada (h): 2,40 hores en bicicleta . Municipis de pas: Cabó, Organyà

Punts d'interès: Cabó, Vall de Cabó, Vistes del penyal i ermita de Santa Fe, Dòlmen del Serrat de les Cobertrades, Dòlmen de Colomera, Dòlmen del Serrat de Malpàs, Pujada de l'Oliva, Les llaus de Boixadera i les Maçanes, Camí de Senyús, Nucli de Cabó.

Consells: Es recomana dur cartografia de l'entorn. És necessari proveir-se de casc, roba adequada, material per reparar punxades, un comptaquilòmetres ben ajustat així com aigua i menjar suficient

Descripció. Sortim d’Organyà per la carretera de Cabó, asfaltada i amb pujada suau, i la seguim fins a trobar la bifurcació de la carretera de Montanissell, trenquem a l’esquerra i la seguim fins a trobar un revolt tancat al final del qual agafem un camí de roderes que marxa cap a la dreta, sota la majestuosa muntanya de Santa Fe, el camí segueix pujant fins arribar a cal Llauna on trobem un repetjó formigonat amb fort pendent que ens deixa al costat del  dolmen del serrat de les Cobertardes, per arribar-hi deixem el camí marxant uns trenta metres a la dreta.

Tornem al camí i anem marxant per una zona planera i entre  pins i conreus, encara no hem fet un quilòmetre i ja veiem una desviació a la dreta que per dins del bosc ens baixa al dolmen de Colomera que queda a uns seixanta metres del camí, retornem al camí per seguir en direcció a Cabó.

Marxem encara de pla i cap a quatre-cents metres més enllà agafem un camí a la dreta que baixa uns cent metres i amagat a mà dreta trobem el dolmen del Malpàs, desfem els passos i seguim el camí cap a la dreta que comença a pujar amb més pendent fins arribar a la coma de falç, anem baixant suaument i més endavant augmenta el pendent fins arribar a cal Simon on trobem una bifurcació, a l’esquerra aniríem cap al Boumort, tombem a la dreta i arribem tot seguit a Cabó.

Sortim del poble per una pista que marxa cap a l’esquerra i que està formigonada fins al Pui on hi arribem pujant amb  pendent suau, seguim pujant, ja sense formigó, i arribem al dolmen del Molí de Favà que ens queda a sota mateix del camí a mà esquerra, seguim encara camí amunt  fins arribar al torrent de la Vinyasa on després d’un revolt agafem un caminet que baixa fins un prat on hi ha un tancat i per una porteta de filat travessem per seguir un rec, amb un bon doll d’aigua, que cap a la dreta ens porta a la font de la Caixa.

Ara desfarem el camí fins abans de travessar un pontet al llau del Roc i agafem un camí a l’esquerra que puja fins a Favà, tot hi que no arribem a tocar la casa ens veu la importància que devia tenir en el seu temps, retornem a la pista i ja tot baixada fins a Cabó on creuem el poble pel nucli antic, pujant pels seus carrers drets i baixant per unes escales que ens deixen a un carrer davant del riu de Cabó que travessem per pujar a la carretera que ens porta a Organyà.

Seguim la carretera avall, amb gairebé sense transit, aviat arribem davant del dolmen de Can Boixadera, tot i que el veiem des de la carretera no hi podem accedir doncs està dins d’una finca privada i hi ha una tanca per fora de la tanca anterior, que si que permetia entrar-hi a peu, ara per fer-ho s’hauria de saltar; seguim doncs avall i  passem el Vilar, més avall al mig d’una recta veiem un camí que puja cap a la dreta, l’agafem i pujant un sis-cents metres, l’últim tram es va pel desbrossat de sota una línea elèctrica, i a l’esquerra trobem el dolmen de Pedracabana.

Baixem altre cop a la carretera i no gaire més avall, al mig d’un revolt, puja sobtadament un camí que ens porta cap a l’últim dolmen, quan gairebé hi arribem, deixem el camí i seguim un corriol desdibuixat que ens posta al dolmen de l’Oliva, desfem el camí que ens torna a la carretera, que passa pel Pujal i arribem al trencant de Montanissell, que hem agafat al inici de l’itinerari, el deixem a la nostra dreta i seguim baixant arribem de seguida a Organyà.

(Informació i fotografies: http://teampoal.blogspot.com/ )

Document Actions