Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Òpera Don Giovanni, a Cinemes Guiu

En directe des de la Royal Opera House, de Londres

Don Giovanni

Don Giovanni (títol complet: Il dissoluto punito, ossia il Don Giovanni, literalment "El llibertí castigat, o Don Giovanni"), K. 527, és una òpera en dos actes amb música de Wolfgang Amadeus Mozart i llibret de Lorenzo da Ponte, inspirat en el llibret de Giovanni Bertati per a una òpera de Giuseppe Gazzaniga (Don Giovanni Tenorio, o sia Il convitato di pietra, Venècia, 1787) i basat llunyanament en El burlador de Sevilla y convidado de piedra, durant molt de temps atribuïda a Tirso de Molina, però que recentment s'ha vist que sembla que és d'un autor italià de la mateixa època.

Va ser estrenada en el Teatre Nostic, avui Teatre dels Estats, de Praga el 29 d'octubre de 1787. Don Giovanni és una de les obres mestres de Mozart i forma part de l'anomenada trilogia Da Ponte –les tres obres compostes per Mozart amb llibret de Lorenzo Da Ponte–, juntament amb Così fan tutte i Les noces de Fígaro.[3]

A Sevilla, Espanya, Don Giovanni intenta seduir Donna Anna, però acaba lluitant i matant el seu pare, el Comanador. Comencen un seguit d'embolics en què Don Giovanni intenta seduir alguna noia i fugir d'algun promès gelós, fet que aconsegueix amb l'ajut del seu criat Leporello. Al final, el fantasma del Comanador s'emportarà un Don Giovanni que mai no es penedirà de les seves malifetes.

Entre les nombroses òperes basades en el mite de Don Joan, Don Giovanni és considerada la més reeixida, sense possible comparació amb la resta. El llibret de Da Ponte va ser anomenat, com molts a la seua època, dramma giocoso: en què «giocoso» fa referència al seu caràcter còmic, mentre que «dramma» significa simplement un text operístic, abreviatura de dramma per musica. Mozart va considerar-la una opera buffa.

El filòsof danès Søren Kierkegaard, en la seua obra Enten/Eller (O bé... o bé...), argüeix que el Don Giovanni de Mozart és l'obra d'art més gran mai produïda. El finale, en què Don Giovanni refusa penedir-se, ha esdevingut un captivador tema artístic i filosòfic per a molts escriptors, incloent-hi George Bernard Shaw, qui, a Home i super-home, va parodiar l'òpera fent esment explícit a la partitura de Mozart per a l'escena final entre el comanador i Don Giovanni.

L'any 1979 se'n va fer una adaptació cinematogràfica dirigida per Joseph Losey. Entre els millors intèrprets del paper principal de Don Giovanni, cal destacar els baixos Ezio Pinza, Cesare Siepi i Norman Treigle, i els barítons Dietrich Fischer-Dieskau i Thomas Hampson.

Informació de: https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Don_Giovanni

Av Salòria. La Seu d'Urgell
  • Quan 08/10/2019 de 19:45 a 23:00
  • On Av Salòria. La Seu d'Urgell
  • URL de l'esdeveniment Lloc web relacionat
  • Afegeix un esdeveniment al calendari iCal