HOMILIA LITERÀRIA 2010

Per l'homilia d'avui,

he pensat fer servir el vers.

No pas en vulgar llatí

sino en català pervers.

Prô amics, no us caurà la bava:

llegint no sóc campiona.

I, de viure a Barsalona

s'am va anganxar l'accent xava.

Sempre he volgut fer sermons

que mai ningú va escoltar.

Suposo que aquí, a Organyà,

no em llençareu als lleons.

El que jo ara us pugui dir

no pot pas passar a l'història

ni pot passar de cabòria

ni són fulls de pergamí.

Sóc queca i curta de vista:

no aspiro a tenir tants fans

com l'honorable jurista

que era el doctor Miret Sans.

Accepteu-me la comèdia.

Perquè m'he documentat.

És clar que... tot ho he copiat

on-line de la Viquipèdia.

L'homilia que ara engego

té per única missió

moure'ls a la reflexió.

(a part, oi, de donar el pego).

Si no ho faig com esperaven

si no sóc professional

em denuncien, ja ho saben,

als del Constitucional.

Que, si volen la veritat,

són jutges de cabells blancs,

i de gran sinceritat...

(són sincers perquè són francs).

 

El primer prec el despatxo

als que tenen restaurants

els de menú, els elegants...

i es refereix al gaspatxo.

Si a la carta hi diu gaspatxo

no pot ser un suc anodí

fet amb meló del gavatxo

sense all, pebrot ni... pepí.

Si es diu gaspatxo jo opino

que l'all no li pot faltar!

(He dit pepí i no pepino

perquè havia de rimar).

I no tan lluny del gaspatxo

ara hauré d'amonestar

els que preparen carpaccio

però pretenen innovar.

No els vull baixar l'autoestima

però n'hauríem de parlar:

Carpaccio és carn crua i prima.

És carn! Carn prima! Ja està.

El carpaccio d'escopinya

no existeix. No siguis pepa.

I fer capaccio de pinya

no és de cuiner. És de garrepa.

Que si ens hem de fer el gourmet

i hem de fer-ho cada dia

diré a la xarcuteria:

posim carpaccio de fuet.

I sense ànim de vexar-te,

oh, xef, et dic, des dins

que hem de revisar la carta;

vull dir la carta de vins.

El vi sempre m'ha agradat,

i no m'el bec amb embut.

 Pla va escriure: El que hem menjat

i jo escriuré El que hem begut.

M'agrada el del Priorat

Montsant i Costers del Segre

M'agrada el vi blanc i el negre

M'agrada el cava rosat.

Els vull tots, si són vins bons.

I m'emprenya renunciar.

Tu què vols, Beatles o Stones?

Jo tots dos. Per què triar?

Però a la vostra carta hi ha

només Rioja i Ribera.

Un Viña Úlcera, és clar,

per maridar amb La Casera.

Vins catalans, no, no, mai!

Catalans ni per pietat.

Lambrusquito, sí. Això rai.

Però què dius del Priorat?

Hi ha qui té conjuntivitis

hi ha qui pateix afonia.

Tu, xef, tens la malaltia

tan greu de la Riojitis.

Si a un restaurant d'Organyà

demano el vi de la casa

que no sigui fet allà

on el Cid perdé lespasa.

 

Si el vi català és absent

del teu local, doncs, adéu!

La vida, xef, és molt breu

com per beure vi dolent.

 

Altres consells gens panolis

a tots els que treballeu.

Si fa no fa... tots robeu...

almenys un paquet de folis.

No et fas de l'aristocràcia

Però ho fas per el fet en sí.

Robar a l'empresa fa gràcia

(jo també robo a en Cuní)

Però no està bé robar un fuet

i no està bé robar un bull.

Si robeu, feu de Millet.

Si atraqueu, feu de Montull.

Si robeu que sigui maco

l'estafa ha de ser sonada

Si robeu... a saco paco!

Robeu una morterada!

Perquè si robo un estanc

tindré un problema: que robo.

Però si són mil milions, trobo

que el problema ja és del banc.

 

No us toco més els torrons

acabo. No vull que em pitin

que no són les eleccions

i no em paguen per fer un mítin.

 

 

El meu cor està que peta.

Ai, m'he equivocat de pit.

Semblo aquell, d'aquell partit,

que quan diu esquerra és dreta.