Notícies

Servei de recollida d'objectes voluminosos

2026-01-05T07:05:00Z

Gratuït

Com ho has de fer?

1. DECIDEIX QUINS MOBLES O VOLUMINOSOS VOLS LLENÇAR.

2. SOL·LICITA LA RECOLLIDA:

Per telèfon: 973383007 Per correu electrònic: ajuntament@organya.cat
Caldrà indicar el llistat exacte dels voluminosos.
Com a màxim els dijous a les 13.00h.

3. TREU ELS VOLUMINOSOS AL CARRER: La nit anterior al dia de la recollida (o fins les 7.00h del dia de la recollida) treu-los a la porta de casa vigilant no entorpir el pas de vehicles o vianants.

VOLUMINOSOS admesos

Electrodomèstics grans i petits (rentadores, rentaplats, neveres, televisors,
...).
Mobles i andròmines (armaris, estanteries, calaixeres, taules, cadires, ...).
Sofàs, butaques, matalassos (2 unitats màxim).
Equips d'electrònica i ofimàtica (ordinadors, pantalles, impressores,
mòbils, ...).
Joguines.
Bicicletes.
Barres metal·liques (de cortines, ...) perfils d'alumini, estenedors, ferros,
utensilis de cuina, para-sols.
Fustes de planxar.
Cotxets i cadiretes infantils.

VOLUMINOSOS exclosos

Runa (piques, wc, lavabos, ...)
Vidres plans i miralls
Piles i bateries. Fluorescents i bombetes
Tòners i cartutxos de tinta.
Caixes amb brossa diversa, cartró, botelles de vidres, plàstic, ...
Roba i calçat.
Mànegues de reg, materials d'horticultura (lones, làmines,...), materials
de granges (tolves, ...). Gàbies d'animals
Restes de poda i vegetals.
Envasos fitosanitaris. Palets, caixes de fusta o plàstic
Pots de pintura i disolvents.
Xeringues i objectes punjants. Pneumàtics.
Radiadors, calderes, tubs de calefacció o de xemeneia

Calendari 2026

(divendres)

23/01

6 i 20/02

6 i 20/03

10 i 24/04

8 i 22/05

5 i 19/06

3, 17 i 31/07

7 i 21/08

18/09

2, 16 i 30/10

6 i 20/11

4 i 18/12

Recordeu que aquest no és un servei per al buidat de pisos, ni un servei de neteges o mudances.

]]>

Concurs de Fotografia d'Organyà 2025

2025-07-08T14:58:23Z

Visita l'exposició virtual

IMATGES (fes "click")

]]>

Homilia laica de Gemma Ruiz Palà

2024-09-01T16:48:00Z

HOMILIA LAICA D'ORGANYÀ

30 d'agost del 2024,

per Gemma Ruiz Palà

Ara sentireu una història que ja no serà.

Ara sentireu la història d'algú que ja no hi és.

Arribava al restaurant la primera. Com li agradava, ullar l’escenari sense actors, sense públic. Sense aplaudiments. El teatre mut que obria un ull i feia els primers badalls tan bon punt ella encenia els llums: clac-clac-clac-clac-clac!

El silenci blanc i net dels menjadors. La pau estranya i freda dels fogons. L'olor feréstega i antiga del jardinet. No se’n podia estar de despentinar el romaní, la farigola i els boixos amb la punta dels dits. Com li agradava, desvetllar-los de la rosada i quedar-se’n la fragància de verd. Li recordava el pacte i el tracte que la terra havia fet amb els seus avis, amb els besavis, i més enrere i tot. Des de la riuada del 62, els pares l’havien hagut de fer amb la clientela, el pacte i el tracte. D’ençà que l’aigua que no té amo i ho arrossega tot arrossegués les hortes i els conreus que alimentaven la masia, ells haurien d'alimentar qui s'hi volgués acostar a fer un mos. Haurien de canviar la feina de pagès per la feina de fondista.

Ella hi va començar a anar els diumenges, a la masia mudada de restaurant. De ben joveneta va aprendre l’art de fer sentir els de fora com si fossin de casa. D’entendre’ls els dubtes amb les preguntes justes, d’endevinar-los els gustos amb el gest, de memoritzar-ne les manies amb mà esquerra: de portar-los el platet del desig del dia abans no haguessin ni aixecat un dit.

L’art de la cuina també el tenia après. De la mare. I per això amb una llambregada sabia dir del cert si aquell morro de bacallà avui es desfeia a la boca o si avui era la galta de porc amb careta a la brasa la que feia tornar lero de tan melosa com els havia quedat.

Recordi’m a quin nom tenia la reserva, si és tan amable. La quietud durava ben poc. Aviat havia de posar el teatre en solfa, ella. I tota la jornada era un recordi'm, un vinguin, un acompanyi’m, un seguin a la rodona del racó, un demani'm el vi, un tinguin la carta de postres, si és que avui volen variar de la crema. I els picava l’ullet. Perquè ja sabia que no, que aquell matrimoni gran que no fallava cap dijous no volia variar mai de la crema.

I tot havia anat com una seda, a la masia mudada de restaurant. Pencant molt, esclar. No hi havia dia que l'apreci no li arribés amb una floreta o altra. Del matrimoni gran dels dijous, del director comercial que tot sovint hi duia els millors clients, del fabricant que hi dinava cada dia amb una esgarrapada, dels nuvis que hi tornaven cada aniversari... Era la millor propina, sentir com li deien argent viu, el cor de la casa, l'alma mater, les castanyoles, amb aquest teu bon caràcter i aquesta alegria. I costava tan menys, fer el clac-clac-clac-clac! cada matí, així.

Però un dia, ella va fer números. I li va sortir més de mitja vida de recordi’m, de vinguin, d'acompanyi'm, de seguin, de demani'm, de tinguin… Un dia va fer números i va fer el cop de cap: havia arribat l’hora de tastar ella tots els plats que només li havien passat per davant: l'hora de jubilar-se. I va començar a fer llistes. I eren més llargues que aquella carta que tant se sabia de memòria. Llistes d'aficions, llistes de llibres, llistes de pel·lícules, llistes de sèries, llistes de muntanyes, llistes de platges, llistes de ciutats… Un mar brillant, blau, grandiós i fondo, tot allò tan nou.

Per no perdre-s'hi, va començar per confiar en les que hi havien arribat primer, en les que ja en sabien de treure-li profit a la jubilació i havien fet grupet de dones al poble. Va desar el rellotge en un calaix i s'hi va apuntar.

Ara es podia encantar a prendre el seu cafè americà a la plaça mentre les esperava. Ara podia jugar amb elles a cartes o fer punt de creu, mentre reservaven dia pel cine, dia per les muntanyes, dia per les platges, dia per les ciutats. Ara, aquella mestressa de fonda es mudaria cada dia amb un vestit diferent. De tastaolletes, de passejanta, d'exploradora, d'astronauta... O tan solament de badoca, del que més li plagués. Com li agradava, entrar en aquell mar brillant, blau, grandiós, fondo i tan nou. I com m'agradaria a mi acabar dient que ara mateix s'hi ha capbussat. I que neda.

I no, perquè aquesta història ja no serà.

Perquè ella ja no hi és.

Benvolguda, estimada gent d'Organyà, el que acabeu de sentir no és un relat imaginari. No us he fet pas conèixer un personatge amb una vida i una mort de mentida. Ella, la nostra protagonista, la que he procurat que en aquesta estoneta us estiméssiu una mica, és una persona amb una vida i una mort DE DEBÒ. Avui fa deu dies la van matar. A ella i a una altra dona. El mateix dia, el mateix assassí.

Des d'aquest gener, des d'aquest gener són quinze, QUINZE, les dones que les seves parelles o exparelles han assassinat. QUINZE DONES I LES SEVES CINC CRIATURES: VINT PERSONES. Us l'imagineu, una taula molt ben parada, una taula per vint? Jo ara us ho demano. Un minut per imaginar-vos la millor taula de la masia mudada de restaurant. Imagineu-vos-les a totes elles, a totes quinze amb les cinc criatures, assegudes al volt d'aquesta taula, xerrant, rient, a punt per brindar. Un minut per imaginar-vos-ho, us demano. Un minut per elles, un minut per totes.

Quinze, quinze dones, cinc criatures, VINT VIDES. Vint fins avui, fins en aquest moment, perquè sabem que tornarà a passar. Sabem que continuaran volent-nos liquidar, sabem que ens agrediran sexualment a una de cada quatre, està oficialment registrat, sabem que a la majoria a dins de casa mateix, també ho està. Sabem que no és una desgràcia, que no és fortuït, que no és casual, que no és per res que hàgim fet o deixat de fer. Sabem que és la tempesta que pot descarregar a sobre nostre sempre, en qualsevol moment.

Vaig començar a escriure aquest intent d'homilia laica aquest mes de juliol, el cap de setmana que ja eren vuit, les persones assassinades per la sola raó de ser dones. Us podeu creure que a les entrevistes encara em preguntin com és que als meus llibres sempre hi surt, la violència contra de les dones? Com és que sempre hi ha agressions, abusos i violacions, tant a Argelagues, com a Ca la Wenling, com a Les nostres mares, em demanen una mica com un retret. I com es pot escriure, els responc jo, com es pot escriure la nostra experiència de la vida sense les violències que ens la compliquen, ens l'amarguen i fins ens la prenen? I sempre que puc, allargo la resposta i els explico com l'escric i com la descric, aquesta violència contra nosaltres les dones. Com m'hi miro per no reproduir els ulls del perpetrador, els que ens ha ensenyat a veure'ns a nosaltres, als nostres cossos i a les violències que els fereixen amb el filtre de la pornografia i del morbo.

En canvi, sabeu quina és la pregunta que sí m'haurien de fer i que no em fan mai? Doncs que per què em quedo tan curta, als meus llibres, ves. Va ser una lectora, la que un dia es va aixecar i me la va engaltar.

Era a la primera presentació de la novel·la Les nostres mares. La lectora ja hi va venir amb els deures fets, amb la novel·la llegida. Quan vam obrir torn de paraula em va dir que molt bé, que li havia agradat molt l'homenatge que el llibre fa a la seva generació, les dones nascudes als anys 50 sota la dictadura franquista que els hi havia negat els drets sexuals i reproductius, els hi havia negat el dret al coneixement del propi cos, de la pròpia sexualitat, del propi desig, les havia engabiat en el mandat social de la maternitat obligatòria i havia fet legal el criminal lema "la maté porque era mía". Molt bé, noia, va continuar la lectora, molt bé perquè malgrat les poques eines que teníem a l'abast, al llibre també expliques com vam tirar endavant i com us vam aplanar el camí a les que vau venir després, vosaltres. Molt bé, tot això ho has escrit molt bé. Però hi havia un però. Amb tants personatges com té la novel·la, em va etzibar, encara te n'ha faltat un. L'onzena protagonista de Les nostres mares hauria d'haver estat una dona com jo: una dona que es va arribar a llicenciar en matemàtiques, que va fer de professora, que va tenir un fill... Una universitària de la vostra generació sí que surt, a la novel·la, vaig gosar tallar-la. Espera't, que encara no he acabat. Una llicenciada en matemàtiques, professora, amb un fill, i AMB UN MARIT QUE LA VA AGREDIR FÍSICAMENT TOTS ELS ANYS QUE VA DURAR EL SEU MATRIMONI. Aquest personatge que existia i que continua existint, noia, aquest surt? No, aquest ens l'has escatimat.

Vaig començar a escriure aquest intent d'homilia laica amb totes elles al cap, amb el seu clam. Amb el convenciment que si els sermons i les predicacions adreçades al poble han servit per dir-nos de qui era important saber-ne la història, de què era important parlar en públic, no se m'acudia res de més important que parlar de la vida i dels que la maten. Perquè aquí també em quedaria curta si no assenyalés tots els que des l'alçada física i jeràrquica dels seus púlpits religiosos i laics han atiat paraules i bales contra nosaltres les dones. Púlpits religiosos i laics que fan de més bon detectar lluny, lluny, a l'Afganistan, lluny, lluny a l'Índia. I no cal anar tan lluny. Tenim les Ordinacions d'Àneu ben a prop d'aquí, uns documents gairebé tan antics com les vostres homilies que certifiquen que els catalans també en sabem un niu, de mal parlar, d'acusar de bruixa, de condemnar i de cremar i penjar dones.

No s'hi val a fer l'orni. No s'hi val a mirar amb cara d'interrogant com si tot plegat baixés de Mart. Com si no sabéssim d'on ve, com si no sabéssim que n'hem fet tradició, cultura i llei. Com si no sabéssim que la crueltat contra nosaltres les dones té les nostres mateixes arrels, la nostra mateixa carn: la nostra mateixa sang.

I de perdó, ja em perdonareu que no us en demani. Però esclar que soc conscient que fa d'aixafaguitarres, estar-vos parlant del que us estic parlant. I quina murga, haver-ho de ser. Aixafaguitarres, valenta, forta, ràpida, resilient... Quin descans poder ser la que fa més festa, la que es pot desentendre del perill, la que no li cal l'alarma de la por, la que pot caminar sense girar el cap enrere, la que es pot deixar anar, la que si li ve son es planta, es mira el bosc, tria l'alzina més vella, s'hi ajaça i fa la becaina a sobre del seu llit de fulles tou i cruixent sense que ningú l'hagi de guardar.

Que mai més ens hagin de vetllar el son, benvolgudes i benvolguts. Que mai més ens l'hagin de treure, estimades ganxes i estimats ganxos. Que tinguem dret a passar ratlla a totes les aficions, a tots els llibres, a totes les pel·lícules, a tots les sèries, a totes les muntanyes, a totes les platges i totes les ciutats de la llista: però perquè les haurem viscut, no perquè ens hagin aniquilat i quedin suspeses per sempre. I si ens donen un púlpit com el que avui tan amablement vosaltres m'heu donat, doncs jo obro els braços per rebre i oferir-vos l'abraçada més càlida i dir-vos GRÀCIES. Gràcies per haver-me deixat aixecar la veu per totes quinze, per totes vint, gràcies per haver-me deixat defensar la vida.

]]>

L’AJUNTAMENT HA REBUT UNA SUBVENCIÓ DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA PER AFRONTAR EL REPTE DEMOGRÀFIC

2025-12-01T17:22:00Z

La Diputació de Lleida, ha subvencionat amb 36.004,44 euros l’Ajuntament d’Organyà, per a la contractació d’un tècnic per afrontar el repte demogràfic.

La subvenció atorgada es troba inclosa dins de la línia de subvencions a entitats locals de les comarques de Lleida per a la realització d’actuacions que permetin afrontar el repte demogràfic, línia 2: finançament de despeses que permetin, mitjançant la contractació de tècnics/es, afrontar el repte demogràfic a les terres de Lleida, mitjançant la generació de projectes encaminats a l’obertura de noves opcions d’ocupació i desenvolupament general, anualitat 2025.

]]>

L’AJUNTAMENT D’ORGANYÀ HA REBUT UNA SUBVENCIÓ DE L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

2025-10-21T07:20:55Z

L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA, ha subvencionat amb 159.530,58 euros l’Ajuntament d’Organyà, per a l’execució de les obres d’Actuacions a la xarxa de subministrament d'aigua en baixa al municipi d'Organyà.

Les obres consistiran en la renovació de la xarxa dels carrers: Vilansats, Sant Martí, Fontanet, dels Olivers i Mestre Cases. Amb aquesta actuació s’estima un millora en el rendiment del 10-15% del cabal enregistrat.

]]>

Calendari i festes locals 2025.

2025-01-10T11:25:00Z

i informació de les dates de celebració del mercat municipal.

Dies festius del calendari laboral a Catalunya

1 de gener (Cap d’Any), dimecres
6 de gener (Diada de Reis), dilluns
18 d'abril (Divendres Sant)
21 d’abril (Aplec de Font Bordonera), dilluns de Pasqua
1 de maig (Festa del Treball), dijous
9 de juny (Aplec de Santa Fe), dilluns
24 de juny (Sant Joan), dimarts
15 d’agost (L’Assumpció), divendres
11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya), dijous
1 de novembre (Tots Sants), dissabte
6 de desembre (Dia de la Constitució), dissabte
8 de desembre (Puríssima), dilluns
25 de desembre (Nadal), dijous
26 de desembre (Sant Esteve), divendres

Al territori d'Aran, la festa del dia 26 de desembre (Sant Esteve) queda substituïda per la del dia 17 de juny (Festa d'Aran).

De les tretze festes esmentades n’hi haurà una, a triar entre el 6 de gener, el 21 d'abril, el 24 de juny i el 26 de desembre, que tindrà el caràcter de recuperable. Les altres dotze seran de caràcter retribuït i no recuperable.

Festius locals a Organyà

Acord del Ple de la Corporació en la sessió ordinària celebrada el dia 9 de juny de 2023:

3 de març (Carnaval), dilluns
9 de juny (Aplec de Santa Fe), dilluns

Mercat Municipal

El Mercat muncipal es realitza tots els diumenges de l'any a excepció de:

17 D’AGOST. Festa Major
30 DE NOVEMBRE. Fira de Sant Andreu

]]>

UOC Rural Digital

2025-11-04T16:01:30Z

Empoderament i benestar digital en àrees rurals

Presentació
El Programa UOC Rural Digital és una proposta de la Universitat Oberta de Catalunya per a la capacitació digital de persones residents en pobles i municipis de menys de 5.000 habitants, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
L’objectiu del programa UOC Rural Digital és formar en competències digitals bàsiques i així ajudar a reduir la bretxa digital i empoderar les comunitats rurals amb l’adquisició i millora d’habilitats essencials per al seu dia a dia. El curs es realitza íntegrament en línia que et permetrà treballar al teu ritme, en el moment que et vagi millor i sense haver de fer desplaçaments. Disposaràs de recursos dissenyats per assolir els continguts i docents per acompanyar-te.

Objectius i competències
Objectius
1. Comprendre els conceptes clau per fer cerques a Internet i verificar informació, incloent-hi paraules clau i criteris essencials per a una recerca crítica.
2. Capacitar per fer cerques eficients i contextualitzades en entorns rurals, adaptades a necessitats específiques i aprofitant les eines digitals més rellevants.
3. Desenvolupar habilitats per identificar fonts fiables i verificar informació digital, com dades, imatges i vídeos, amb enfocament en la detecció de desinformació.
4. Introduir l’ús de la intel·ligència artificial generativa en la cerca d’informació, tot destacant les seves possibilitats, limitacions i criteris de validació dels resultats obtinguts.
5. Fomentar una actitud crítica i ètica envers la informació digital, promovent el respecte per la privacitat, la seguretat i la lluita contra la desinformació.

Competències
Tots els cursos que integren el programa UOC Rural Digital es troben alineats dins el Marc de Competències Digitals per a la Ciutadania DigComp 2.2.

Recursos
Els continguts estan englobats en un únic recurs d’aprenentatge situat a l’espai Continguts de l’aula. El mateix recurs et guia pas a pas per desenvolupar els reptes i dur a terme les activitats.
Per saber-ne més
A banda del recurs principal, a l’aula també hi trobaràs materials complementaris que enriqueixen i amplien els continguts del curs, facilitant una comprensió més profunda i diversa de les temàtiques tractades.

Metodologia

Aquest curs segueix la metodologia participativa de la UOC, amb un enfocament pràctic i flexible adaptat a les persones que viuen en entorns rurals.
Exploraràs els continguts al teu ritme a partir de reptes reals, com ara organitzar una fira comunitària o construir una comunitat digital. Comptaràs amb l’acompanyament del docent i un espai col·laboratiu per compartir dubtes i experiències amb els companys i companyes.
Avaluació i certificació L’avaluació del curs es basa en un procés continuat d’aprenentatge i té en compte la teva participació i interacció a l’aula. El docent t’acompanyarà i farà un seguiment actiu i personalitzat al llarg del curs amb retroalimentació. A més, disposaràs de la interacció i comentaris amb els companys i companyes de l’aula. Per tal d'obtenir el certificat hauràs de realitzar un mínim de 6 hores de dedicació dins la plataforma i superar l’activitat d’avaluació corresponent.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal del participant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat, la còpia o el plagi o l'intent fraudulent d'obtenir un resultat millor són conductes irregulars que poden tenir conseqüències. Segons es recull als capítols II i III de la Normativa de Drets i Deures de la Universitat Oberta de Catalunya, disponible a la secretaria de la universitat, les conductes de plagi, còpia en les activitats i treballs i ús de la intel·ligència artificial generativa són reconeguts com a faltes greus.

Breu resum del temari de tots els cursos:

Curs: Desxifra la xarxa: Com cercar i verificar informació digital
Capacitar als participants per a l’ús d’eines per buscar informació digital de manera eficient i per avaluar-ne la fiabilitat de la informació.
Continguts principals:
● Tècniques de cerca avançada i ús de filtres.
● Avaluació crítica de fonts i continguts digitals.
● Organització, emmagatzematge i recuperació eficaç de la informació. UOC Rural Digital
● Introducció a les eines de verificació i detecció de notícies falses.
Curs: Transforma el teu món digital: Eines per a organitzar i gestionar recursos i continguts digitals
Desenvolupar habilitats per organitzar, gestionar i compartir informació i arxius en entorns digitals de forma eficient.

Continguts principals:
● Gestió de fitxers i continguts digitals amb etiquetatge i estructuració.
● Emmagatzematge segur i recuperació de la informació.
● Ús d’eines col·laboratives per al treball en equip.
● Introducció a sistemes més avançats de classificació i col·laboració digital.

Curs: El poder de la xarxa: Comunicació i col·laboració sense fronteres
Capacitar els participants per comunicar-se i col·laborar en entorns digitals, aprofitant el potencial de les eines de comunicació i treball col·laboratiu.

Continguts principals:
● Interactuar de manera efectiva amb altres usuaris utilitzant eines de comunicació digital.
● Optimitzar reunions virtuals per coordinar activitats municipals entre pobles.
● Desenvolupar habilitats per compartir documents, arxius i informació de forma ràpida i segura.
● Coordinar-se amb equips distribuïts mitjançant eines de treball col·laboratiu, per planificar, comunicar i executar tasques conjuntament.
● Participar en comunitats digitals, entenent-ne el funcionament, els rols i les dinàmiques de col·laboració.
● Participar en xarxes digitals de suport mutu entre comunitats rurals.
● Aplicar estratègies per fomentar la participació i la interacció en xarxa.
UOC Rural Digital

Curs: Identitat digital: Participació, interacció i col·laboració en l'era digital
Ajudar els participants a construir i gestionar la seva identitat digital amb criteris de seguretat, coherència i professionalitat.

Continguts principals:
● Creació d’una presència digital segura i alineada amb els objectius personals o
● professionals.
● Producció i difusió de contingut digital.
● Configuració de privacitat i protecció de dades personals.
● Desenvolupament d’estratègies per millorar la reputació i la visibilitat en línia.

Curs: Escut digital: Com assegurar la nostra privacitat en xarxa
Fomentar l’adquisició d’hàbits i coneixements per protegir la privacitat i la seguretat en l’ús de tecnologies digitals.

Continguts principals:
● Protecció de dispositius i dades personals.
● Configuració de privacitat en xarxes socials i serveis digitals.
● Identificació de ciberamenaces comunes com el phishing o el malware.
● Introducció a protocols de seguretat per a entorns professionals.

Curs: Vida digital saludable: Eines per a gestionar la teva salut i sostenibilitat en xarxa
Promoure un ús saludable i equilibrat de les tecnologies digitals per millorar el benestar personal i prevenir la sobrecàrrega digital.

Continguts principals:
● Anàlisi de l’impacte digital en la salut mental i física.
● Gestió de la càrrega cognitiva i prevenció de la fatiga digital.
● Estratègies per mantenir l’equilibri digital.
● Eines per fomentar hàbits sostenibles i saludables a nivell individual i comunitari. UOC Rural Digital

Curs: Impuls digital: Solucions per a desenvolupament professional i la creació d’oportunitats
Capacitar els participants per identificar, adoptar i aplicar eines digitals que millorin la seva productivitat i visibilitat professional.

Continguts principals:
● Ús crític i estratègic de tecnologies digitals per al desenvolupament professional.
● Eines per millorar l’organització, la productivitat i la gestió del temps.
● Presència i impacte professional en entorns digitals.
● Creació de noves oportunitats a través de la xarxa

Curs: Emprenedoria digital: Plans de negoci i habilitats professionals per a la innovació
Introduir els participants en el món de l’emprenedoria digital i donar-los eines per desenvolupar projectes innovadors basats en tecnologia.

Continguts principals:
● Elaboració de plans de negoci digitals.
● Aplicació de tecnologies emergents per generar solucions innovadores.
● Estratègies de màrqueting digital i comunicació en línia.
● Gestió de marques i presència empresarial en entorns digitals.

MÉS INFORMACIÓ I MÀTRÍCULA

]]>

Concurs de Dibuix FIRA DE SANT ANDREU 2024

2024-11-04T13:51:00Z

Relació de guanyadores i guanyadors

Concurs de Dibuix FIRA DE SANT ANDREU 2024

Relació de guanyadores i guanyadors

CATEGORIA A: Nens i nenes d'Educació Infantil (P3-P4-P5)

Guanyador: GREEICY NATASHA CALDERON LINO

Finalista: MATVII SENIUKH

CATEGORIA B: Nens i nenes de Cicle Inicial d'Educació primària (1r i 2n)

Guanyadora: MARIA ESPAR BARÓ

Finalista: JOSEP TRAVESET RODRIGUEZ

CATEGORIA C: Nens i nenes de Cicle Mitjà d'Educació primària (3r i 4t)

Guanyador: EUDEN BURGUÉS SÁEZ

Finalista: NOÈ OBACH MANRIQUE

CATEGORIA D: Nens i nenes de Cicle Superior d'Educació primària (5è i 6è)

Finalist

Guanyador: PAU VILANA GONZALEZ-ROJAS

Finalista: GENÍS ESPAR VILALTA

L'obra que ha estat escollida com a guanyadora absoluta i que passarà a ser la imatge de la Fira d'aquest 2024 és la de l'EUDEN BURGUÉS SÁEZ

FELICITATS A TOTES I TOTS ELS PARTICIPANTS I/O GUANYADORS.

]]>

Descomptes túnel del Cadí

2025-03-19T08:19:54Z
RESIDENTS AMB MOBILITAT OBLIGADA LOCAL A LA CERDANYA, EL BERGUEDÀ I L'ALT URGELL

"PAGAMENT RESIDENTS AMB AWAI: CAL REGISTRAR EL PIN AWAI A LA CONDICIÓ DE RESIDENT AL CONSELL COMARCAL I NO ES POT FER EL TRÀNSIT AMB LA TARGETA BANCÀRIA VINCULADA SINO AMB EL SISTEMA DINÀMIC AWAI PRÈVIA CONSULTA AL WEB DE TÚNELS DE LA SEVA ACTIVACIÓ”

RESIDENTS AMB MOBILITAT OBLIGADA LOCAL A LA CERDANYA, EL BERGUEDÀ I L'ALT URGELL

Decret 420/2024, de 29 d'octubre, de modificació del Decret 651/2006, de 27 de desembre, pel qual s'aprova el sistema de descomptes per als usuaris
habituals del túnel del Cadí, residents a qualsevol dels municipis de les comarques del Berguedà, de la Cerdanya i de l'Alt Urgell.

1. REQUISITS GENERALS

Ser una persona física que disposi d’un vehicle de categories I o II. S’admetrà l’enregistrament d’un màxim de dos vehicles d’ús habitual per beneficiari,
sense la necessitat d’acreditar-ne la titularitat.

Disposar d’un sistema de pagament dinàmic (sistema Via T) o aplicació de pagament dinàmic (App Awai) prèviament autoritzada.

Tenir el permís de conduir en vigor, vàlid i apte per a la circulació com a resident, d’acord amb la normativa vigent en matèria de trànsit.

Estar empadronat/da a qualsevol dels municipis de les comarques del Berguedà, de la Cerdanya o de l’Alt Urgell.

Acreditar la situació de mobilitat obligada que dona dret al descompte

2. SITUACIONS DE MOBILITAT OBLIGADA QUE DONEN DRET AL DESCOMPTE I QUE ES MANTENEN

Treballador/a per compte d’altri que presta presencialment l’activitat en un centre de treball a qualsevol dels municipis de les tres comarques (Berguedà, Cerdanya i Alt Urgell).

Treballador/a transfronterer que desenvolupa la seva ocupació professional a Andorra o a algun dels municipis francesos de proximitat amb la comarca
de la Cerdanya.

Treballador/a autònom que desenvolupa l’activitat econòmica a qualsevol dels municipis de les tres comarques.

Treballador/a en una administració pública que presta presencialment l’activitat en un centre de treball a qualsevol dels municipis de les comarques del Berguedà, de la Cerdanya o de l’Alt Urgell.

Estudiant/a que no es troba en cap situació anterior, sempre que estigui matriculat/da en un centre educatiu de formació reglada presencial i aquest
estigui ubicat a qualsevol dels municipis de les tres comarques.

Treballador/a en situació d’atur que hagi cursat o renovat la sol·licitud de demandant d’ocupació en una oficina o organisme competent ubicada en
qualsevol municipi del Berguedà, la Cerdanya o l’Alt Urgell i alhora hi tingui assignat un CAP (Centre d’Atenció Primària).

Persona amb fills escolaritzats que no es troba en cap situació anterior, sempre que estiguin matriculats en un centre educatiu de formació reglada
presencial (educació primària, secundària, batxillerat i formació professional) i ubicat a qualsevol dels municipis de les comarques del Berguedà, de la Cerdanya o de l’Alt Urgell.

3. NOVES SITUACIONS QUE DONEN DRET AL DESCOMPTE

Professional liberal acollit/da a mútues col·legials que desenvolupa presencialment l’activitat econòmica a qualsevol dels municipis de les tres comarques.

Jubilat/da, perceptor/a d’incapacitació permanent o persona de 67 o més anys, sempre que tingui assignat un centre d’atenció primària (CAP) a qualsevol
dels municipis de les comarques del Berguedà, de la Cerdanya o de l’Alt Urgell.

4. DOCUMENTACIÓ ACREDITATIVA

DOCUMENTACIÓ A APORTAR QUE ES MANTÉ:

Formulari de sol·licitud i acceptació del tractament de dades.

Certificat d’empadronament en un municipi de les comarques del Berguedà, de la Cerdanya i de l’Alt Urgell.

Carnet de conduir vigent, vàlid i apte per a la circulació com a resident.

Documentació acreditativa i adequada segons la situació personal que acredita la mobilitat obligada local i dona lloc a l’accés al descompte.

NO ESDEVÉ NECESSARI APORTAR:

DNI

Certificat de l’ajuntament on es té la residència habitual d’estar al corrent de pagament dels impostos municipals.

Certificat de l’entitat bancària emissora del mitjà de pagament dinàmic

5. NOVETATS IMPORTANTS PER PODER BENEFICIAR-SE DEL DESCOMPTE

S’aplicarà a un màxim de 4 viatges per dia i mitjà de pagament.

Imprescindible informar mínim 1 matrícula i màxim 2.

Ja no s’acceptaran les targetes com a mitjà de pagament. Sols ViaT o AWAI.

6. QUÈ HAS DE FER DES DE L’INICI DE VIGÈNCIA DEL NOU DECRET?

SI TENS VIGENT LA CONDICIÓ DE RESIDENT

Si tens una targeta bancària vinculada:

Imprescindible informar mínim una matrícula i màxim 2

Substituir la targeta bancària per ViaT o AWAI

Si tens vinculat un ViaT

Imprescindible informar mínim 1 matrícula i màxim 2

Seu electrònica Consells Comarcals i web habilitada a partir abril 2025

Data límit per a comunicar els canvis: fins 30 de juny 2025

Els residents ja inscrits al descompte, NO han d’aportar cap nova documentació addicional pel que fa a les condicions d’acreditació de residents
amb mobilitat obligada (llevat que hagin canviat de situació).

SI HAS DE RENOVAR O ACREDITAR-TE COM A NOU BENEFICIARI

Aportar tota la documentació que acrediti el compliment de requisits

Imprescindible informar mínim 1 matrícula i màxim 2

Associar com a mitjà de pagament un ViaT o AWAI

Seu electrònica Consells Comarcals i web
habilitada a partir abril 2025

7. SOL·LICITUD I RENOVACIÓ

La documentació necessària, segons el que estipula el decret 420/2024 de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb la situació laboral és la següent:

Model de SOL·LICITUD per demanar el descompte

La sol·licitud del descompte per als residents a l’Alt Urgell cal realitzar-la a:

Presencialment
    Consell Comarcal de l’Alt Urgell
    Pg. Joan Brudieu, 15
    25700 La Seu d’Urgell
    Horari: 9:00h a 14:00h

Telemàticament, mitjançant procediment electrònic (veure instruccions)

La documentació enumerada i exigida a l’apartat anterior serà la mateixa, tenint en compte que, tot i que els sistemes de clau són vàlids per identificar les persones i presentació de documents, donat que l’article 11 de la Llei 39/2015 de ú d’octubre exigeix la signatura pels supòsits de sol·licituds, aquesta només podrà ser la electrònica, en qualsevol de les modalitats admeses, que seran les contemplades con caràcter obligatori i principal per l’article 10,2º a i b de l’esmentada llei 39/2015, de ú d’octubre.

7. A TENIR EN COMPTE

Aquest descompte és compatible amb Via T i AWAI, una app totalment gratuïta.

Per gaudir de la bonificació, no podràs pagar amb la targeta vinculada al teu registre AWAI (ni targeta física ni contactless). El número PIN AWAI el podràs consultar des de l’APP dins la carpeta d’usuari (numeració de 16 dígits que comença per sis “9”).

Pots modificar la targeta bancària vinculada des de la teva aplicació AWAI, PERÒ generarà un nou PIN. Hauràs d’informar novament al Consell Comarcal
o a la web de tramitació habilitada per tal de donar-lo d’alta al descompte.

Recorda que cal informar al Consell Comarcal del teu pin AWAI vinculat a la bonificació i validar la seva activació a Tarifes Túnel del Cadí - Túnels
Barcelona Cadí (tunels.cat).

Awai és una numeració personal i intransferible. Si canvies de mòbil caldrà recuperar el registre. El sistema sols permet un dispositiu (l’últim en el qual
has fet el login).

És necessari passar per les vies indicades com a Via-T o AWAI.

Més informació en la web de Túnels

Web de Túnels Barcelona-Cadí

Descarregat del tríptic informatiu

Video AWAI túnels: https://youtu.be/Yah_obC4_E0

Per a més informació:

Consell Comarcal de l'Alt Urgell
consum @ ccau.cat
Pg. Joan Brudieu, 15
2700 La Seu d'Urgell
]]>

L’aplicació de CASSA ajuda a tenir un major control del consum d’aigua

2024-12-09T15:52:52Z
L'app ‘Aigua Amb Tu’, de l'empresa concessionària del servei d’aigües municipal, permet consultar tot allò relacionat amb el servei, fer qualsevol tipus de gestió i controlar el consum d’aigua a la llar, un aspecte clau en l’actual sequera

L’Ajuntament d'Organyà i CASSA, empresa concessionària del servei d’aigües municipal, fan una crida a la població per continuar realitzant un consum responsable d’aigua. L’App de CASSA, ‘Aigua Amb Tu’, permet controlar d’una manera més àgil i fàcil el consum d’aigua a cada habitatge, motivant als usuaris a adoptar hàbits més sostenibles, tot contribuint a una gestió més eficient de l'aigua durant períodes de sequera.

Un cop donat d’alta, l’usuari té accés a estadístiques de consum, amb comparatives amb el mateix període de l’any anterior i gràfiques de l’evolució del consum en els quatre trimestres de l’any. Les dades es poden consultar tant en metres cúbics per trimestre com en litres diaris. L'aplicació permet accedir a tota la informació dels contractes de cada usuari, fer tot tipus de gestions i tràmits online i consultar les darreres factures de l’aigua.

L’aplicació, disponible tant en català com en castellà, ja es pot descarregar a Google Play i a l’Apple Store. Des del web CASSA es pot accedir directament.
]]>

Homilia religiosa 2025 de Jordi Pasques

2025-09-08T14:23:51Z

Homilia religiosa Organyà 2025

Fa molts anys, segles, sota aquest cel d’Organyà, es llegien i eren escoltades les avui en dia famoses Homilies, tingudes i reconegudes com una preciosa relíquia literària. Avui, ens apleguem de nou a la Fira del Llibre d’Organyà, en la seva 29ena edició. Llibres que ens parlen i homilies en el record. Recordança d’aquelles primeres homilies i també reconeixement volgut a tantes altres que en el transcórrer dels segles han dit els rectors de les parròquies i han escoltat els seus feligresos. Rectors escampats arreu del nostre bisbat d’Urgell, extens en terme i en història. Rectors, vicaris, al servei de l’església i al servei dels veïns i, per tant, figura que contribueix a la cohesió social, a la cultura, a les tradicions.

De la mateixa manera que cada contrada té la seva fesomia i uns determinats trets orogràfics, allò que en diem el seu paisatge singular, cada parròquia té també el seu temperament, la seva personalitat. El rector de poble, que són majoria al bisbat d’Urgell, fa per ser proper, per ajudar, per contribuir -mitjançant les seves homilies- a l’escalf de la fe, de la germanor, de la litúrgia. Cada homilia, i totes en conjunt, tenen doncs un paisatge, tenen uns carrers, tenen unes veus, tenen unes pregaries properes i tenen sentiments. Ens els vuit segles passats de les Homílies d’Organyà cap aquí, mireu si n’hi ha hagut de rectors arreu dels pobles del bisbat. El llistat de noms seria llarg. Però certament en la memòria personal de cadascú, segur que hi ha algun capellà l’amistat del qual perdura, el tenim en bon record.

Hi ha rectors que, a banda de les seves comeses pastorals de cada dia, també han deixat empremta cultural, avesats com han estat a les arts, a escriure, a la música, a la recuperació del patrimoni artístic. També seria llarga la llista de rectors o de religiosos implicats en la cultura, però tal vegada algun dia hom l’haurà de compilar. Perquè en els seus escrits, en els seus versos, en les seves obres, hi són en certa manera presents els noms, els sentiments, les tristeses i les dolçors de la vida dels pobles on residiren. En tenim testimonis al bisbat d’Urgell, en els darrers cents anys, suficients per fer extensiu el reconeixement a la tasca de tots els rectors, iniciada de ben jovenets a casa i després al Seminari de la Seu d’Urgell on, provinents dels seus pobles, dels de les valls pirinenques, dels de la mitja muntanya i dels de la plana d’Urgell, aprenien i s’afermaven en la fe.

Ens serveix, a tall de d’exemple, la tria d’un text de mossèn Pau Marquès i Sort (Oliana, 1924-la Seu d’Urgell, 2013) del llibre “Un capellà de muntanya”: “A casa nostra hi faltava gairebé tot. El meu pare m’envià al Prat del Salze, una casa on ell havia treballat i amb la qual, de molt lluny, encara érem parents. Portem tots el cognom Marquès. Allà vaig arribar amb el farcellet de la roba, l’enciclopèdia que teníem a l’escola, el càlcul, un llibret de nombres espès i negre, el llibre de lectura “El tesoro” i el catecisme de primera comunió.

El primer dia em van ensenyar com es va per ser un bon pastoret. Llavors, al matí, agafava el morral amb els meus llibres inseparables, el berenar, que ja despatxava a mig matí, i així fins a la nit, que tornava a casa, amb les vaques i una egua, i ben tipes.

Tot el dia sol. L’enyorança i el plorar em prenien moltes hores. Quan n’estava tip, agafava els llibres i, amb un cor trist i uns ulls plorosos, començava a estudiar, a llegir i a resar. Em sabia el catecisme de memòria.”

Altres noms de rectors, de mossens, ens porten a parlar de la història, de l’art, perquè en foren estudiosos. Mossèn Pere Pujol i Tubau (Ribes de Freser, 1887-la Seu d’Urgell, 1962), figura eminent en els estudis als arxius del Bisbat i del patrimoni artístic. El seu llegat el trobem en publicacions a l’abast.

Uns quants, van escriure poesia, amb expressives paraules de devoció i de respecte, d’estima i de fidelitat a l’indret i a les persones que servien. Poemes que parlen, ben sovint d’ermites, de temples, de campanars.

Jusèp Condò e Sambeat (Montcorbau, 1867- Salardú, 1919), amb aquella rica parla aranesa, lloava Déu fent-nos arribar la veu del campanar de Sant Andreu de Salardú:

Era veu deth campanar

Nan-nin! Eth centinela jo sò d’aguesta tèrra,

Que hè vist es sues glòries, es penes, e es tristors;

hè ajustat ma veu fòrta tamb es sòs crits de guèrra,

cantaua en sa alegria, ploraua enes sos plors.

Peth plan e pera serra

jamès passèc ua mosca sense cridar ath vesin:

Nan-nin! Nan-nin!

Mès, ma melhor armonia, es melhors cants de glòria,

les saubi tara imatge deth Sant Crist sagrat.

Era a escrit tamb miracles era aranesa istòria,

de Salardú era fama peth mon a passejat.

Mos dèc ua victòria

per cada acte de guèrra, bèth còp sense hè-mos sang:

Nin-nan! Nin-nan!

De pelegrin en forma, mos envièc Nòste-Sénher

un ange tà portar-mos aguest cadeau sagrat.

Tot eth saber des òmes jamès poderà arténher

eth conde des miracles qu’eth Sant Crist a obrat.

De Diu eth poder ensenhe

as qu’un consòl li amòinen tath mau o tath chegrin

Nan-nin! Nan-nin!

Hè vist jo dera pèsta era fièra malvada,

qu’aciu es vides segaue, com eth blat es pès,

peth poder deth Sant Crist anassen desarmada,

se es Cristians l’ac pregauen tamb lèrmes e oracions.

E glòria e nomenada

a Salardú eth Sant Crist li daue en man, en man

Nin-nan! nin-nan!”

El recorden, a mossèn Jusèp Condò, a la seva terra, amb el premi que porta el seu nom, instaurat l’any 1989 pel Consell General d’Aran.

I veí de l’Aran, el ribagorçà mossèn Anton Navarro i Grauger (Vilaller, 1867-Barcelona, 1936), aportà a la cultura catalana poesia, prosa, traduccions de clàssics, mantenint relació amb altres capellans il·lustres, com ara mossèn Antoni Maria Alcover, mossèn Miquel Costa i Llobera, mossèn Jacint Verdaguer. Mossèn Anton Navarro, malauradament, fou víctima de l’odi contra la fe el dia 26 de desembre de 1936 a Barcelona. Justament, aquest cap de setmana, al Pont de Suert, s’hi celebren unes jornades d’estudi de la seva obra. D’ell, a les vigílies de la Mare de Déu de Núria, patrona del bisbat d’Urgell, en llegim:

“Sé sols que, de Gràcia plena,

vostra cara és tota Amor,

que vessau a dins del cor

rou de cel i llum serena.

Per a besar-vos els peus

els isards deixen ses neus,

les ramades sa boscúria.

I jo, encara no he vingut

a la vostra solitud,

oh dolça Verge de Núria.”

També va cantar, amb finor i devoció, a la Mare de Déu de Núria, mossèn Albert Vives i Mir (Oliana, 1907-Igualada, 1992).

“Per ço en dolç romiatge entorn de vostra ermita,

acuden, pietosos, romeus i pelegrins;

si els homes no vinguessin a fer-vos la visita,

del cel devallarien estols de serafins.

Més no, que tots els pobles, del mont i de la plana,

vos aimen amb l’ardència d’un cor sempre fidel,

i als vostres peus es postra la Seu Urgel·litana,

i al front de nostra Pàtria lluïu com un estel.”

Mossèn Albert Vives, recordem-ho, fou cabdal en les tasques d’estudi i preservació del patrimoni artístic del bisbat, a través del Museu Diocesà, i impulsà les classes de català a la Seu d’Urgell, ja als anys seixanta, creant, amb l’ajuda de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i de l’alcalde de la Seu, Josep Maria Llangort i Peral, la Càtedra de Català Mossèn Pere Pujol. Labor d’ensenyament del català continuada més endavant per Òmnium Cultural, entitat impulsada i presidida per mossèn Vives a l’Alt Urgell.

Aquest patrimoni artístic, s’inicia al temps romànics i el trobem custodiat al Museu Diocesà o en els mateixos temples. Temples i ermites, són patrimoni. Ho sabem. Quan de més a prop, admirem o, de més lluny, albirem la torre del campanar o el campanaret, sabem que estem davant d’un llegat artístic i religiós lligat a la vida d’aquelles contrades. Quan els ulls, posem el cas, enamorats del paisatge romànic volen amb la vista sobre el cel de Valldarques des del Grau de Sobre-roca, els campanars de Sant Romà, de Santa Maria de Remolins i la Torre de la Vila ens saluden des del seu silenci; però molt endins nostre sentim verament el batec de les campanes. Aquelles campanes de la catedral que lloava mossèn Manuel Pal i Casanovas (Artedó, 1932-la Seu d’Urgell, 2020), el capellà poeta per excel·lència del nostre bisbat:

“Torre de Sant Just, Catedral d’Urgell,

quin bategar d’ales, oh sonor castell!

Campana que cantes, campana que plores,

en matins de goig i en les tristes hores,

ressona, ressona..., per plaça i carrers,

per prats i muntanyes, per llars i vivers.

Com endins penetres en festa i treball.

Com ens acarones amb el teu batall!

Campana petita, campana més gran,

la vella i la nova..., quin so totes fan

quan canten alhora pel poble i per Déu!

Lloança i pregària..., campanes, soneu!”

El capellà poeta treu de la solidesa dels carreus romànics la dolçor de la campana. Un altre dia, davant la capella de la Mare de Déu del Carme, camí d’Arsèguel, més humil que els alts murs de la catedral, mossèn Pal ens dirà: “Tu que passes per aquí, si vols bona companyia, saluda i prega a Maria i ella amb tu farà camí”. Davant per davant de l’oratori, o de l’ermita, o de l’església, o de la catedral, quan de dia les portes resten obertes o quan de nit son tancades, percebem aquella joia personal, perquè notem l’abraçada i el caliu de fe. Ho expressa bé va la poeta Montserrat Clot Macià, mestressa de Cal Junoy de Queixans, quan va fer gravar als batents de la porta de la torre: “I es tanqui aquesta porta deixant la pau inclosa, i s’obri com uns braços als tristos que hi vindran”

            A Organyà ens trobem avui i dir Organyà i parlar de les Homilies també és tenir present la canònica que durant anys aquí tingué vida. Serà ara, en paraules d’un altre religiós erudit d’aquest bisbat, el pare benedictí Cebrià Baraut i Obiols (el Vilar, 1917-Abadia de Montserrat, 2003), que ho farem. Les escriví l’any 1990, en la celebració del novè centenari de la canònica augustiniana de Santa Maria d’Organyà “Fa molt de temps que la canònica d’Organyà va deixar d’existir. Al segle XVI, concretament l’any 1539, fou unida per una butlla del Papa Pau III a la mensa capitular de la Seu d’Urgell i es convertí en una col·legiata secular, la qual al seu torn, va ser suprimida al segle XIX, arran del concordat de 1851. Malgrat tot Organyà, com ho demostra la celebració de la seva fundació nou vegades centenària d’enguany, no ha oblidat la seva canònica augustiniana, amb la qual va caminar durant cinc segles i a la que deu moltes més coses de les que sabem i es poden dir. Durant quasi mig mil·leni fou el centre religiós i cultural de la vila i de la seva comarca. L’obra per ella duta a terme va, però, força més enllà de l’àmbit estrictament local. Les famoses Homilies, que algú ha qualificat justament com “la joia més preuada de la nostra vila”, formen part del patrimoni nacional de Catalunya, de la seva cultura i de la seva llengua. Gràcies a elles, les Homilies, uns dels textos inicials de la nostra llengua literària, el nom d’Organyà és conegut arreu dels Països Catalans i podem dir, fins i tot, que ha donat la volta al món.”

            I dir Organyà també és dir Santa Fe. La veiem, sempre allà dalt, com un estel, vetllant-nos. Ja mossèn Cinto Verdaguer, en haver passat Tresponts, tot recordant el gloriós bisbe Sant Ermengol, la va albirar de seguida la tarda del 26 de juliol de 1883, just abans de pregar una estona a la capella del Roser, a peu de camí ral. L’endemà, després de fer nit aquí a la rectoria, emprenia una llarga travessa des d’Organyà a la Pobla de Segur, serra de Sant Joan i Serra de Carreu enllà: “a les 4 del matí sortírem de la vila, amb lo vicari mossèn Colom, encaminant-nos a Santa Fe, a on arribem dues hores després. Esta capella està al nord-oest d’Organyà i l’aguaita, i domina sa vall i tot aquell país”. Fixeu-vos en un detall, Verdaguer de tota l’encontrada d’Organyà vista des de Santa Fe, en diu país, una molt més que correcta manera de referir-se a l’indret on hom viu o hi és de passada, ben diferent de l’estesa moda d’avui en dia de dir: territori, paraula feta servida a tort i a dret, bescantant el dir país, comarca, vall, terra, conca i tantes altres maneres de referir-se, bellament i amb concreció geogràfica, als nostres voltants. No ens em d’emmandrir en la parla i en l’ús dels mots adients i propis.

Acabarem pujant altre cop a Santa Fe, com hem fet amb mossèn Cinto i com fem cada cop que el saludem al seu monument que la vila d’Organyà, tan encertadament, vau posar a coll Marí, als peus del penyal de Santa Fe. Clouran aquesta homilia els versos d’un poeta que escriví bellament i amb fervor, de la vila d’Organyà i de gairebé tots els seus contorns. Josep Espar i Tressens (Organyà, 1901-la Seu d’Urgell, 1982). Ho feia des de Santa Fe tot dient: “Una àliga m’enlaira amb el seu vol.//El bosc somia i canta i té enyorança/ la cançó pels camins de l’infinit./ La pau de l’alba amb rems de rosa avança/ sobre el meu cor que és un jardí florit.// Al volt i al lluny, muntanyes i muntanyes,/ rius blaus als horitzons. A les entranyes/ pols adorant, argila ressurgent,/ inicia el combat la melodia,/ de l’Onda de l’Amor que veuré un dia;/ penyal de Sant Fe, Palau del Vent.

Jordi Pasques Canut
]]>

Mancomunitat intermunicipal per a la gestió de residus de l’Alt Urgell Meridional

2025-12-03T13:18:00Z
Documentació per realitzar tràmits / Informació
FORMULARIS NORMALITZATS per a la gestió de qualsevol tramitació relacionada amb el servei de gestió de residus de la MIGRAUM:

SOL·LICITUD GENÈRICA

SOL·LICITUD D'ALTA / BAIXA / MODIFICACIÓ

SOL·LICITUD DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

SOL·LICITUD D'ANUL·LACIÓ DE REBUT

Recordeu que podeu realitzar els tràmits des de la SEU ELECTRÒNICA de la Mancomunitat

INFORMACIÓ DE SERVEIS DE LA MANCOMUNITAT:

DEIXALLERIES FIXES

RECOLLIDA DE RESIDUS

RECOLLIDA DE RESIDUS VOLUMINOSOS

TRACTAMENT DE RESIDUS

ALTRA INFORMACIÓ D'INTERÈS:
L'Ajuntament d'Oliana és la Seu social de la MIGRAUM.

No obstant, el mitjà més ràpid per a poder contactar amb la Mancomunitat és a través de la seu electrònica.

Per a consultes puntuals, us podeu dirigir a la secretaria de la Mancomunitat, situada provisionalment al Passeig Joan Brudieu, 15 de la Seu d'Urgell.

Horari d'atenció al públic: dilluns, dimarts i dijous, de 9.00 a 14.00h
Correu electrònic: info@migraum.cat

Per a urgències: 679 19 46 86

]]>

Concurs de Dibuix FIRA DE SANT ANDREU 2025

2025-11-10T13:38:00Z
Relació de guanyadores i guanyadors
Concurs de Dibuix FIRA DE SANT ANDREU 2025

Relació de guanyadores i guanyadors

CATEGORIA A: Nens i nenes d'Educació Infantil (P3-P4-P5)

1r premi: NURA VALLDEPERAS GARRIGA

2n premi: HENRRY DAMIAN OROZCO YAMARA

CATEGORIA B: Nens i nenes de Cicle Inicial d'Educació primària (1r i 2n)

1r premi: MARC LÓPEZ ESPLUGA

2n premi: GERARD VILANA BENTANACHS

CATEGORIA C: Nens i nenes de Cicle Mitjà d'Educació primària (3r i 4t)

1r premi: ARES TRAVESET RODRÍGUEZ

2n premi: ZOHER ABDERRAMAN SATOUR

CATEGORIA D: Nens i nenes de Cicle Superior d'Educació primària (5è i 6è)

1r premi: AINA ESPLUGA LÓPEZ

2n premi: IVET MEDINA SUÑÉ

L'obra que ha estat escollida com a guanyadora absoluta i que passarà a ser la imatge de la Fira d'aquest 2025 és la de l'AINA ESPLUGA LÓPEZ

FELICITATS A TOTES I TOTS ELS PARTICIPANTS I/O GUANYADORS.

]]>

PROCÉS SELECTIU D’UN/UNA TÈCNIC/A PER A L’EXECUCIÓ D’UN PROJECTE PER AFRONTAR EL REPTE DEMOGRÀFIC

2026-01-09T13:43:00Z
INFORMACIÓ ACTUALITZADA 12/02/2026 - Informació

Enllaç a la informació
]]>

Pregó de Mossèn Ramon Balagué Bajona

2024-08-25T09:37:00Z
Festa Major 2024

                  PREGÓ FESTA MAJOR D’ORGANYÀ                         1.

Benvolgut Sr. Batlle, bon amic Tino, membres del Consistori, representants d’entitats locals, organyencs i organyenques i persones presents aquí d’altres poblacions.

És un honor, no merescut per a mi, que hagueu pensat en la meva persona per a fer aquest pregó de Festa Major en aquesta Vila d’Organyà. Vila on hi vaig venir com a vicari l’any 1972 i hi vaig romandre fins el 1985. 13 anys importants per a mi con aniré desenvolupant en el curs d’aquest pregó.

Són moltes les realitats, vivències i coneixements que voldria plasmar en aquestes humils paraules. Molt difícil poder satisfer el desig de molts de vosaltres ja que us agradaria, al final del mateix, haver escoltat quelcom més del que hauré expressat i dit. Em limitaré a uns punts rellevants i importants de la Vila i de la meva experiència i vivència en ella.

("Ser capellà no és cosa fàcil, no us cregueu les històries que s'expliquen per gent que no és de l'ofici. Com tampoc no es fàcil ser botiguer, xofer o venedor de loteria, cada cosa té el seu què. És un ofici revestit d'una gran responsabilitat i, potser per això, d'una certa preeminència: se'ns encomana la salvació de les ànimes, com als metges la sanació del cos i, és clar, ningú no fa cas del règim que l'un i l'altre imposem i tothom ens acabem morint fotuts i en pecat. És llei de vida i la llei persegueix la justícia però no sempre l'aconsegueix: “dura lex, sed lex”.")

PUNTS RELLEVANTS

Patrona d’Organyà.

El primer punt, com és evident, es referir-me a Ella, la Patrona d’Organyà: l’Assumpta. Tota Festa Major, de qualsevol poble, Vila o ciutat té un patró, un sant o una invocació a Crist i, en molts llocs, una advocació a la Verge. I és que tota Festa Major té els seus orígens en una vessant religiosa i cristiana, fruit d’una cultura del temps en que aquestes es crearen. Per tant, és d’agrair que en molts pobles es conservi aquesta tradició. De ben segur que no ens fa cap mal

2

tenir l’Assumpta com a Patrona; tot el contrari, ens dóna força, esperança i fidelitat al nostre ser i viure com a ciutadans de la nostra estimada Catalunya.

Col·legiata de Santa Maria.

(Perdoneu-me si alguna dada no sigui prou correcta)

Aquesta col·legiata ja es menciona el 819 en l’acta de Consagració de santa Mª d’Urgell; però no és fins el 993 que hi ha constància documental d’aquesta església. Posteriorment i després d’un gran incendi, es va reconstruir i consagrar de nou el 1057; el 1090 consta la consagració canònica agustiniana. L’any 1855, després de la desamortització de Madoz, va passar a ser església parroquial d’Organyà.

D’aquesta canònica procedeixen les conegudes “Homilies d’Organyà”, que l’any 1904, el Dr. Joaquim Miret va descobrir als arxius parroquials. Com tots sabem, foren escrites a finals del s. XII o principis del XIII, considerades durant molt de temps l’escrit més antic conservat en llengua catalana. Actualment es conserven a la Biblioteca de Catalunya, però, aquí a Organyà hi ha una rèplica de les mateixes en aquest monument de la plaça que porta el nom d’elles i que actualment s’està remodelant o renovant.

Avui, però, es creu que més antic que les Homilies i del “Liber Iudicum” que també s’havia afirmat com a document més antic en català, aquest honor li correspon al text s’anomena “Memorial de greuges de Guitard Isant, senyor de Caboet” i datat el 1105 pels medievalistes de la Universitat Autònoma de Barcelona Jesús Alturo i Tània ALaix. El text té un autor identificat, el subdiaca Ramon de Cabó. I de ben segur que hi deu haver altres escrits alguns coneguts i altres per descobrir-se

Font Bordonera.

Aquesta forma part de la identitat de la Vila d’Organyà. Sorgeix com a gorja i amb grans talls d’aigua calcària, produint una gran quantitat d’aigua tosca que subministra tota la Vila tan per al consum humà com per a regadiu.

3

De tothom es coneguda la llegenda. Aquestes tenen sempre un rere fons d’espiritualitat o de transmissió d’algun valor.

El comte de Sellent i la seva esposa, tenien una filla cega. Varen fer la promesa que si hi podia veure donarien la Font a santa Maria d’Organyà. La filla, Bruniselda, recobrà la vista, però no varen complir la promesa. La jove tornà a perdre la vista i els pares, penedits, varen renovar la promesa i dugueren l’aigua fins als peus de santa Maria i la filla es sanà definitivament.

(La còpia d’una escriptura antiga podria està relacionada amb aquest fet. Segons aquests document amb data del 15 de juny de l’any 1299, es formalitzà la donació de l’esmentada font per part del Senyor Arnau de Sellent i la seva muller, senyora Sància, a nostre Senyor i a santa Maria d’Organyà, així com als canonges presents llavors i els que hi hauria en l’esdevenidor.)

Santa Fe

La devoció a Santa Fe és una de les característiques ben arrelades a la Vila. Miret i Sans entre els documents que va trobar del començament del segle XI n’hi ha un que ja esmenta aquesta muntanya. Per tant, indica que en aquest lloc es venerava aquesta santa, martiritzada al voltant de l’any 300 durant la persecució de Dacià. La festa es celebrava el 6 d’octubre; però l’aplec més concorregut és el dilluns de Pentecosta.

Una de les curiositats de Santa Fe és la presència d’un ex-vot, una serp enpallada. Segons els germans Espar, aquesta serp fou enviada per dos germans del poble emigrats a Amèrica que la varen confondre amb un tronc a l’asseure-s’hi al damunt.

Una altra versió la dóna Mn. Cinto Veradguer en el quadern: “Excursions i viatges” on explica el seu pas per santa Fe el 27 de juliol de 1883”

(no ellegeixo. Quedarà en constància en aquest fulls que passaré a l’Ajuntament)

i diu:

4

“En Santa Fe se tróban castanyes de mar petrificades, hont la gent creeu veure gravats los dits de la santa, y diu que son les pedres que li tirávan i que ella cpsava al vol, estampant-hi sa hermosa maneta. En eixa actitud està representada en l’altar major en una pobre i senzilla escultura a una banda d’ell, y, en l’altre, en l’acte de ser degollada. En la pared del temple hi ha penjat un enorme serpent enbalsamat; de vot-i-cinh a trenta palms de llarch, y l’envià de l’Africa un missioner fill d’aquest pahís”

Josep Espar i Tressens

Aquest secretari de l’ajuntament de la Seu i oriünd d’Organyà mereix un esment especial, almenys per part meva ja que vàrem coincidir en aquesta població molts moments i en actes ben importants. A més, vaig ser un servidor que li va donar sepultura cristiana en l’església parroquial d’Organyà.

Va néixer el 17 de juliol del 1901 i va morir el 1982. Escriptor i poeta. Va col·laborar en diverses publicacions periòdiques; secretari de l’ajuntament d’Organyà, del de Mutriko (Guipúzcoa) i del de la Seu d’Urgell durant 30 anys. S’inicià en aquest ajuntament com a interí adquirint la plaça de titular el 1942 (BOE de 25.11.1942).

Autor de recopilacions poètiques “De les meves bohigues” i “Emprius de Flor”; també “Coses de la Seu”, un compendi d’aconteixements i costums locals i dades històriques urgellenques; amb el seu germà, Francesc, “Coses d’Organyà, d’ahir i d’avui”. Llibres: “el rem deslligat”, publicat el 1972. El 1969 obté el premi de poesia “Ciutat de Lleida” amb el llibre “Mostres del paradís del Verb”, conjunt de sonets que fan referència a la comarca de la Seu i Andorra.

Els Ganxos

Ben conegut per a tothom la llegenda del bisbe Ermengol caient a Pont de Bar, de visita en les obres de construcció del seu Pont (que el 1982 s’endugué la riuada) i que els d’Organyà hi anaren amb ganxos de pou, altres diuen arpes de fusta. Per als Germans Espar el que aconseguiren fou una albarda; per la tradició diuen el cos del sant.

(Organyà és conegut sobretot per les seves homilies. Però molta gent de la comarca també coneix la llegenda que va donar el motiu “D’Els Ganxos”, L’any 1977, els germans Josep i Francesc Espar Tressens van escriure el llibre “Coses d’Organyà, d’ahir i d’avui” i en ell

5

relaten la llegenda de l’origen dels Ganxos. Val a dir que es tracta d’una llegenda amb noms i cognoms i que es tan antiga com les mateixes Homilies. Els germans Espar expliquen que el Bisbe Ermengol, fill de Bernat, vescomte de Conflent i de Guilsa, filla de Seniofred de Lluçà. El bisbe de la Seu d’Urgell, Sal·la, era oncle seu. L’any 1001 era Ardiaca de la Catedral d’Urgell. El dia 6 de novembre de l’any 1010 ja pontificava. Va prendre part a la conquesta de Guissona. Va fundar la Canonja de la Seu. Era un bisbe de talla europea. “I tot seguit van explicant les seves devocions per construir ponts per així poder-se moure dins el seu bisbat. Va ser precisament quan anava a veure les “obres del Pont de Bar”, quan tingué la desgràcia de caure d’una bastida al riu Segre que anava molt gros”.

A partir d’aquí comença pròpiament la llegenda. Un cop ja es va saber que el bisbe havia caigut al riu, i per tant se’l donava per mort, el Capítol de la Seu va fer una crida perquè la gent anés a buscar-ne el seu cos. En aquest punt del relat, Josep i Francesc Espar matisen que la història, la verdadera, diu que sí que varen trobar el cadàver. En canvi, la llegenda discorre per uns altres camins: “Un parell de joves urgellencs van arribar a Organyà i van donar la trista nova al Prior de Santa Maria i aquest feu saber amb veu de tromba la trista nova i van congregar el poble per tal que sortís a cercar el cadàver del Bisbe en el cas que les aigües tèrboles del Segre el portessin. Llavors Organyà en aquells temps ja hi havia establert el comerç de fusta i una colla de raiers, barrejats amb el poble, van sortir amb les seves arpes que servien per conduir les fustes per l’aigua. No cal dir que es va formar una vella processó, i que tot el poble, podríem dir que en aquella nit fosca es va traslladar al riu” Tot seguit va arribar el moment clau per a la història llegendària d’Organyà: “Es van col·locar els més ardits dins del Segre en un rasper, i un dels raiers a la fosca va cridar: “JA EL TINC! JA EL TINC!. Van córrer alguns companys a ajudar-lo i quan la gent emocionada espera veure eixir de l’aigua, al clar de la lluna, el cos del Bisbe Ermengol, van veure estorats que eixia una gran albarda”

“ I vet aquí, perquè la gent de fora, ara als d’Organyà els van batejat amb el noms de “ganxos”.

Com que aquesta història està escrita en un llibre dirigit principalment a la gent d’Organyà, és molt interessant veure com els germans Espar es dirigeixen, al final del capítol dedicat a l’origen de Ganxos, als seus conciutadans per tal que no s’ofenguin quan els criden pel sobrenom. Josep i Francesc escrivien l’any 77: “Tu, però, organyanenc que em llegeixes, has de recordar això. Com que la ironia popular no té fi ni compte, has de saber que un avantpassat teu, fill com tu d’aquest poble nostre tan estimat, quan el foraster a qui contava la llegenda, naturalment, innocentment o no, li va preguntar què van fer d’aquella albarda que van trobar, el teu veí ja mort i que era molt simpàtic li va dir: “La guardem a la Casa de la Vila per col·locar-la al ximple que es creu la llegenda”)

6

MINISTERI A ORGANYÀ

LA MEVA ARRIBADA

Fins aquí he volgut fer un breu repàs de la Vila tenint en compte elements importants de la mateixa. Podria allargar-me en altres fets i personatges. Però crec que cal també fer esment de la meva presència aquí a Organyà durant els anys del 1972 al 1985.

Com dic, vaig ser enviat a Organyà (en aquell temps no es consultava ningú i t’enviaven en un poble i tu havies d’obeir) el setembre del 1972. Venia de Bellver de Cerdanya amb una sabata i y una espardenya. Recordo que va ser un diumenge a la tarda que aterrava a Organyà amb el típic 600 dels capellans de l’època on hi portava totes les meves andròmines dins el mateix, inclòs el matalàs per a dormir. Jove, pobre però amb forta il·lusió d’anar a un nou poble, important en aquells moments a nivell de Bisbat. I tot just arribar a la plaça, sota la rectoria que calia enrunar i fer l’actual, ja m’esperava Mn. Josep Mª Santesmases per deixar-me sols el primer dia i ell passava la resta de la setmana a Barcelona, realitzant un curs de renovació pastoral. Jo “solo ante el peligro”. Recordo aquella primera nit, sol a casa, sense ningú que el digui bona nit, records de Bellver, les persones que allí restaven i havíem connectat.... Res una nit enyoradissa i sol. Això era llavors viure com a capellà. No coneixia ningú, una rectoria gran, destartalada, amb espais gens adequats per un viure dignament. Però, era una casa. I m’hi vaig anar adaptant. Un menjador grans o sala, una habitació alcova per dormir, un despatx que donava a la plaça i veies la gent del carrer. Una cuina que no era cuina... En fi. Aquí havia arribat i aquí m’havia d’acomodar. Evidentment no podia menjar a casa. Cap als Tres Ponts. També Mn. Josep Mª ja hi anava. Allà vaig ser acollit pel Josep i la Maria que mai els agrairé totes les atencions que em varen tenir.

No podia restar tancat a casa. Era un ocell de bosc. Surto pel poble i començo pel Carrer Vilanova (que no sé que en tenia de Vila i menys de Nova) i persona que trobo pel carrer vaig preguntant el nom, o millor el renom de les cases, com abans es coneixien els veïns. Amb la primera persona que em trobo és amb la Carmeta del Murillo, la que seria companya d’anar a buscar bolets. El que vaig fer amb el carrer Vilanova ho vaig practicar amb els altres: plaça església, C. Major, Sol, Lluna, Clavell, Rosa, Nou, Vilasants...

Poc a poc vaig anar entrant en contacte amb persones: les que venien a l’església (més que avui) i les que no o venien esporàdicament. Calia, doncs, sortir a les perifèries com avui diu el Papa Francesc. D’aquí que sovint era al Nando jugant a la botifarra i on anaven coneixent personatges il·lustres de la Vila: Lluen, Mariano, Xart, el mateix Nando, el Rosendo Porta...

7

Evidentment que també persones col·laboradores i servicials en l’aspecte religiós amb característiques ben pròpies i amb mentalitats que en el curs dels anys varen anar fent un procés de renovació, tot i tenint sovint discussions sobre aspectes, decisions i comportament que no quadraven amb una religiositat del temps

La convivència amb Mn. Santesmases fou sempre molt cordial. Els dos naturals d’Oliola i amb un tarannà i estil de ser diferents. Sempre s’ha dit que la unitat es forma de la diversitat. Una unitat que no es veu als seus inicis, però que en el curs dels anys t’adones que anava creixent i madurant en el respecte i diàleg. D’ell vaig aprendre tant que un cop ell se n’anà a Agramunt, al cap de dos anys torno amb ell. En definitiva vaig exercir el ministeri sacerdotal al seu costat durant 17 anys. Ens coneixíem i ens estimàvem. Tots en sou testimonis, I des d’aquest lloc en faig un reconegut agraïment per tot el que ell ha representat en la meva vida. Estava delicat, però home del temps amb idees clares i paraules precises i justes. Els darrers anys retirat a casa de la germana i on sovint visitava a l’estar prop de Guissona. Més endavant en tornaré a fer esment amb alguna anècdota.

L’any 1973 començarem les Colònies a Organyà. Anàvem a la rectoria de Tuixen. Una activitat que iniciava i que no pensava que durés tants anys en la meva vida, com encara hi sóc. Aquest anys ja són 50 anys de Bastanist que també amb una bona colla de joves d’aquesta Vila vàrem iniciar. I ho férem, aquí si, amb una sabata i una espardenya (millor, unes xiruques; d’aquí el xirucaires) Dormir amb màrfegues de palla, envoltats de rates per totes les dependències, sense llum i camí de carro... Uns inicis durs que han fet que Bastanist sigui actualment el que és. Sense esforç, sense mitjans es com es construeixen les grans obres. L’abundància de béns fa que s’aixequin ràpid, però prompte cauen; com succeeix amb els gran esportistes del futbol, del motociclisme o els famosos de l’ordre que sigui. Organitzàvem el Campament Volant. Havíem seguit els llocs emblemàtics del Pirineu català i aragonès: Parc Nacional de sant Maurici i Aigüestortes, Aneto, Pica d’Estats, Cadí, Mont Perdut, Vall d’Ordesa... Cal dir que érem una agosarats. Avui ni pensar-hi en fer el que fèiem, ens denunciarien. Recordo que en una ocasió davant la glacera de l’Aneto (llavors era gran glacera) i pujant amb unes simples xiruques (avui el xirucaires, aquí presents; gràcies a tots i a totes. Varen ser moments importants per vosaltres i per jo mateix) i amb congestes de neu gelada el Modest diu: “Jo tinc dos filles”; volen dir “aneu”. Però finalment també s’hi arriscà i assolirem el cim.

Podria allargar-me en aquests moments que tan varen significar per la població infantil i juvenil d’Organyà d’aquells anys. Avui, moltes d’aquelles persones, ja pares i mares i algú avi i avia, recordem com uns moments importants en el seu ser i viure i això els ha fet persones responsables i amb fermesa en la seva professió i família.

Per acabar, m’agradaria exposar alguna anècdota o fet que vaig viure en aquesta Vila.

8

LA MARXA DE LA LLIBERTAT

Els més grans recordareu que aquesta marxa es va dur a terme l’any 1976, recent mort el dictador. Es va realitzar d’una manera pacífica i no violenta, reclamant l’amnistia, les llibertats bàsiques i la recuperació de l’Estatut d’Autonomia. Foren 6 columnes que varen recórrer els territoris de parla catalana. Aquesta reivindicació començà, promoguda per Pax Christi, el desembre de 1975 a Montserrat convocats per l’Assemblea de Catalunya amb el lema: “Poble català, posa’t a caminar”. Al fer pocs mesos que havia mort Franco, la societat vivia, per part de moltes persones, la seva nostàlgia i tot moviment en contra era reprimit per les forces dominants.

Una d’aquestes columnes passava per Organyà que anava des de la Seu a Poblet. Evidentment que aquesta marxa va estar prohibida pel “Ministerio de la Gobernación”, sota les ordres de Manuel Fraga i Iribarne (que se’l va anar anomenant també: Manuel que no frega ni barre).

Què va passar aquí a Organyà?. Aquells dies amb grup de joves estàvem preparant els campaments de l’estiu. Havíem comprat unes quantes tendes de campanya i el sargent de la Guardia Civil d’aquí Organyà (de nom Antonio) que compartíem cada dia taula amb ell i amb el delegat d’Extensió Agrària als Tres Ponts, va olorar alguna cosa i d’una manera discreta, tot dinant, anava fent preguntes sobre el destí de les tendes. Clar, ell creia que eren per allotjar-hi personal de la marxa. Tant Mn Santesmases com el responsable de l’Oficina d l’Extensió Agrària i jo mateix amb respostes que feien veure, i ho volíem fer veure, que calia ser acollidors d’aquelles persones que es comprometien cap a un nou canvi polític. El dia que la marxa passava per Organyà tot un conjunt de Guarda Civils estaven a l’aguait del que podria succeir. Aquell dia no va venir a dinar, però l’endemà, mig en broma i mig en serietat, li vàrem dir: “ Que te ha parecido la marcha”. Al que va respondre: “ Era pacifica” I li vàrem respondre: “es que los catalanes somos pacificos”. Tot quedà en una anècdota però amb principis de canvi polític.

MORT DE FRANCO

En aquells anys en moltes cases encara no hi havia televisió i la gent s’agrupava en els bars. Aquell 20 de novembre del 1975, estàvem pendents de que s’anunciés la mort del dictador. Un servidor era al Bar del Centro i Arias Navarro, president del Govern, amb to solemne i veu tremolosa i amb llàgrimes als ulls: “Franco ha muerto” i el Masianes (ho dic bé? Home d’esquerres i antifranquista) que era també al Bar al costat d’un col·lectiu de franquistes, aixecà el punt i digué: “Ja era hora”! I un dels presents dirigint-se cap a ell el recrimina: “calla”! i ell continua: “Ara parlarem

9

nosaltres”. I no comento el que després digué amb paraules dures i dirigint-se als franquistes. Tots quedarem callats i poc a poc anaren sortint del Bar. Fou el primer moment de tensió que un servidor va viure després de la mort del dictador. Després d’aquest en vingueren molts altres fins a arribar a unes eleccions democràtiques i amb un nou estatut d’Autonomia.

DORMIR A SANTA FE

Per aquells anys, com he esmentat abans, a nivell de joves organitzàvem sortides, excursions, campaments, Colònies, activitats diverses....També en dates i dies senyalats, com eren els aplecs de Bordonera i Santa Fe, la vetlla de l’aplec fèiem una pernoctació en aquests llocs. I en una d’aquestes en que un grup de joves anàvem a dormir a Santa Fe una bona dona de la població, de tothom ben coneguda, va anar a veure Mn. Santesmases i li diu, tot escandalitzada pel fet de passar una nit nois i noies junts (la mentalitat repressiva a nivell polític i social també es feia ben present en l’aspecte religiós): “ Mn. és veritat que una colla de nois i noies se’n van a dormir a Santa Fe amb Mn. Ramon”? I ell, com era habitual, sense pèls a la llengua i amb la resposta contundent, li diu: “Si dormen, tranquil·la”.

Cloenda.

Bé amics, aquí acabo aquest parlament. Joiós d’haver-me invitat i espero que haguem tingut un bon moment tot recordant fets i moments passats en aquesta Vila.

I voldria donar el darrer missatge. Com aquell 1976 Catalunya es va despertar o millor dir, va ressorgir com a poble català, continuem per aquest camí. I aquell lema “Poble català, posa´t a caminar”, no ho perdem de vista. Algú vol frenar-nos sempre, llavors i ara. No perdem la nostra identitat. Organyà des de fa segles és el bressol de català. És la nostra identitat.

Visca Catalunya! Visca Organyà! Visca la Festa Major!

]]>

Notícies

Servei de recollida d'objectes voluminosos

Com ho has de fer?

1. DECIDEIX QUINS MOBLES O VOLUMINOSOS VOLS LLENÇAR.

2. SOL·LICITA LA RECOLLIDA:

Per telèfon: 973383007 Per correu electrònic: ajuntament@organya.catCaldrà indicar el llistat exacte dels voluminosos.Com a màxim els dijous a les 13.00h.

3. TREU ELS VOLUMINOSOS AL CARRER: La nit anterior al dia de la recollida (o fins les 7.00h del dia de la recollida) treu-los a la porta de casa vigilant no entorpir el pas de vehicles o vianants.

VOLUMINOSOS admesos

VOLUMINOSOS exclosos

Calendari 2026

(divendres)

23/01

6 i 20/02

6 i 20/03

10 i 24/04

8 i 22/05

5 i 19/06

3, 17 i 31/07

7 i 21/08

18/09

2, 16 i 30/10

6 i 20/11

4 i 18/12

Recordeu que aquest no és un servei per al buidat de pisos, ni un servei de neteges o mudances.

Concurs de Fotografia d'Organyà 2025

Homilia laica de Gemma Ruiz Palà

L’AJUNTAMENT HA REBUT UNA SUBVENCIÓ DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA PER AFRONTAR EL REPTE DEMOGRÀFIC

L’AJUNTAMENT D’ORGANYÀ HA REBUT UNA SUBVENCIÓ DE L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

Calendari i festes locals 2025.

Dies festius del calendari laboral a Catalunya

Festius locals a Organyà

Mercat Municipal

UOC Rural Digital

Concurs de Dibuix FIRA DE SANT ANDREU 2024

CATEGORIA B: Nens i nenes de Cicle Inicial d'Educació primària (1r i 2n)

CATEGORIA C: Nens i nenes de Cicle Mitjà d'Educació primària (3r i 4t)

CATEGORIA D: Nens i nenes de Cicle Superior d'Educació primària (5è i 6è)

Descomptes túnel del Cadí

RESIDENTS AMB MOBILITAT OBLIGADA LOCAL A LA CERDANYA, EL BERGUEDÀ I L'ALT URGELL

1. REQUISITS GENERALS

2. SITUACIONS DE MOBILITAT OBLIGADA QUE DONEN DRET AL DESCOMPTE I QUE ES MANTENEN

3. NOVES SITUACIONS QUE DONEN DRET AL DESCOMPTE

4. DOCUMENTACIÓ ACREDITATIVA

5. NOVETATS IMPORTANTS PER PODER BENEFICIAR-SE DEL DESCOMPTE

6. QUÈ HAS DE FER DES DE L’INICI DE VIGÈNCIA DEL NOU DECRET?

7. SOL·LICITUD I RENOVACIÓ

7. A TENIR EN COMPTE

L’aplicació de CASSA ajuda a tenir un major control del consum d’aigua

Homilia religiosa 2025 de Jordi Pasques

Mancomunitat intermunicipal per a la gestió de residus de l’Alt Urgell Meridional

INFORMACIÓ DE SERVEIS DE LA MANCOMUNITAT:

Concurs de Dibuix FIRA DE SANT ANDREU 2025

PROCÉS SELECTIU D’UN/UNA TÈCNIC/A PER A L’EXECUCIÓ D’UN PROJECTE PER AFRONTAR EL REPTE DEMOGRÀFIC

Pregó de Mossèn Ramon Balagué Bajona

Per telèfon: 973383007 Per correu electrònic: ajuntament@organya.cat
Caldrà indicar el llistat exacte dels voluminosos.
Com a màxim els dijous a les 13.00h.