Turisme
Història i economia.
Història
El topònim Organyà, que apareix documentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, prové d'un nom personal llatí, més un sufix de pertinença. Aquest Organius devia ser probablement el propietari d'alguna vila o fundus de l'época del Baix Imperi.
La historia de la vila va estretament enllaçada a la del priorat d'Organyà, que fou fundat a l'església de Santa Maria d'Organyà el 1090 pel prelat urgellés Bernat Guillem, quan havia estat tot just reconstruïda i dotada de nou per Guitard Isam, senyor de Caboet.
Els priors d'Organyà pretenien de tenir el domini de la vila des d'antic, raó per la qual entraren en conflicte amb els comtes de Foix, vescomtes de Castellbò i successors dels Caboet, ja que aquests també hi posseïen drets i se'n feien valedors.
Per arranjar aquesta situació, el 1233 s'arbitrà un pariatge entre Roger Bernat, comte de Foix, i el prior de l'església d'Organyà, Berenguer de Callers. Hom hi establia que ambdós exercirien un condomini sobre la vila. El prior accedia a compartir amb el comte la meitat dels seus drets sobre la vila i el mercat que era en construcció (una de les queixes del prior era que els Foix hi edificaven vila i mercat) i el comte es comprometia a defensar els qui hi concorreguessin i els habitants de la població. El prior es reservava en franc alou la vila que ja era habitada i els seus habitants, i també les causes de jurisdicció que fossin comeses en l'àmbit de les esglésies, el cementiri, el claustre i les cases canonicals. Segons això, doncs, el 1233 hi havia una part de la vila en construcció i una altra part ja habitada. Sorprèn que aquesta darrera, on exercia jurisdicció el prior, fos coneguda com a vila nova, segons un capbreu del 1493 ("la qual jurisdiccio tenen ambdós comunament e per indivís, exceptat lo carrer de la vila nova e les cases del priorat e patis de aquelles, los quals son a cabal tots e totes del dit reverent prior tant solament, segons en la carta del pariatge és contengut").
Fora d'aquest sector, la resta de la vila era tinguda en condomini indivís per ambdós senyors, comte i prior, cadascun dels quals amb un batlle, que elegien d'una tema que el poble presentava.
El jutge i el procurador fiscal eren comuns per a ambdós senyors i també el saig. Un dia després de la signatura del pariatge susdit, el 26 de maig de 1233, el comte de Foix, Roger Bernat, atorgà una carta de franqueses als homes i dones d'Organyà, que, per mitjà dels consols i prohoms, li havien fet arribar suplica de gràcia. De primer, refermava els privilegis i llibertats que els havien estat concedits pels seus predecessors. Segonament, els permetia de fer cases, de tenir alous, de conrear, fer prats, molins, aigües, recs i plantes per totes les terres del vescomtat, que poguessin fer boigues i talar fustes i péixer-hi el bestiar gros i el menut, i els eximia de questies, acaptes, forces, intesties, exorquies i altres mals usos. A més, els concedia que en les terres del vescomtat poguessin sotmetre’s a la seva jurisdicció.
El professor Font i Rius, que ha publicat aquest document, es pregunta si arribà mai a ser vigent, ja que el considera un contrasentit amb el règim de condomini. Altra gent pensa que, reconeguts els drets del vescomte en el dit pariatge, aquest devia voler atreure's l'adhesio dels habitants d'0rganyå concedint-los franqueses i igualant-los fins i tot als seus homes de la vila de Castellbò, com expressa textualment l'instrument. Per aquest, els seus súbdits d'Organyà (que també ho eren del prior) posseirien, dins les terres del vescomtat, els mateixos drets i franqueses de que gaudien els altres habitants d’aquesta jurisdicció feudal, cosa que no és cap obstacle per exercir amb el prior el condomini dins la vila.
La vila d'Organyà fou centre d'un dels cinc quarters en que es dividia el territori del vescomtat de Castellbò. El quarter d'Organyà al Spill del 1519 és dit també quarter de Tresponts Avall. Comprenia la vila d'Organyà i el seu terme i, a més, la vall de Cabo, la batllia de Sallent i Montanissell, els llocs de Carreu i el Fenollet, la batllia de Coll de Nargó, la vall de Fígols i el lloc de Canelles. A partir del 1548, any que el vescomtat de Castellbò revertí definitivament a la corona, la jurisdicció que pertanyia a aquest esdevingué reial. I la que pertanyia al prior, en ser el priorat unit amb tots els seus béns al capítol d'Urgell el 1539, en endavant d'aquesta data és dita jurisdicció del capítol d'Urgell i, a vegades, del capítol d'Organyà; era exercida encara pel prior, com a consenyor de la vila. [Montserrat Pagés i Paretas i Ermengol Puig / IG]
Situació i presentació

El terme municipal d'Organyà, d'11,54 km2 d'extensió, és situat a la dreta del Segre, al sector on el riu forma l'eixamplament de la ribera d'Organyà, separada de la conca de la Seu pel congost de Tresponts i limitada a migdia pel pont d'Espia (des del qual fou ofegat el sanguinari comte d'Espanya pels seus mateixos partidaris),on s'inicia la ribera de Nargó.
De forma allargada paral·lela al riu, el municipi comprèn la vall més baixa del riu de Cabó, on aquest conflueix al Segre per la dreta, i, també, la vall baixa del barranc de la Muntanya, dit ací riuet de Fontanet, que baixa de Montanissell (s'hi forma la Font Bordonera, que abasta la vila) i entra al terme al N del Coll de la Roca, entre la muntanya de Nargó (l 213 m) i la de Santa Fe (l 207 m).
El vèrtex de tramuntana del terme arriba fins al cim del Capell Sola, contrafort sud-est de la serra d'Ares, serra que és separada de la muntanya de Santa Fe per la vall baixa del riu de Cabó.
Hom pot esmentar encara Montdellit (l 147 m), contrafort oriental de la muntanya de Nargó.
Prop seu hi ha les partides de Montdellit, la Presera i els Torrents de la Grallera. No gaire lluny, dins el terme i vora el barranc de la Muntanya, hi ha l'enclavament de Fontanet, del municipi de Cabo.
El municipi, amb la vila i el santuari de Santa Fe, comprèn, doncs, la ribera d'Organyà, delimitada gairebé enterament per esperons i contraforts muntanyosos.
El terme limita administrativament al N i a l'E amb el municipi de Fígols i Alinyà, al S amb Coll de Nargó i a l'W amb Cabó. Travessa el terme la carretera C-14, que corre paral·lela al Segre resseguint la riba dreta.
D'aquesta carretera surt un brancal que ens porta a Fígols (Fígols i Alinyà), i un segon brancal a Cabó seguint el riu de Cabó, i remuntant el barranc de la Muntanya porta a Montanissell.
El topònim d'Organyà. Vìdeo divulgatiu.
El pariatge de 1233. Vídeo divulgatiu
Pariatge d’Organyà
Data: 26 de maig de 1233
Des de l’atribució dels privilegis més antics que coneixem a la nostra comarca als veïns de la Seu l’any 1165, els principals senyors d’aquestes terres havien pogut comprovar els avantatges econòmics que es desprenien de la concessió de franqueses als habitants d’unes viles que creixien en nombre d’habitants i en acumulació de riqueses. És per això que l’any 1233 Bernat de Callers, prior de la col·legiata d’Organyà, volia promoure l’edificació d’una vila nova i d’un mercat per afavorir als veïns d’aquesta vila i, així mateix, assegurar la seva protecció per part del comte Roger Bernat de Foix, aleshores vescomte de Castellbò. Organyà era una vila estratègica a l’entrada de la vall de Cabó, possessió dels citats vescomtes, cosa que, en un moment en què la nova dinastia foixenca volia consolidar els seus dominis al sud del Pirineu, promouria la seva voluntat de participar en aquest projecte. D’aquesta manera, el dia 26 de maig de 1233 el prior de la col·legiata d’Organyà i el vescomte de Castellbò signaren un document segons el qual el prior cedia la meitat de les rendes al vescomte a condició que aquest assegurés la seguretat dels camins i de tots els homes i les dones que anessin al nou mercat d’Organyà a vendre els seus productes. Quedava exempta d’aquesta partició de rendes tota l’antiga vila, així com les esglésies, els cementiris, els claustres i les cases dels canonges, que romandrien sota l’autoritat del prior de la col·legiata. El contracte establert entre el vescomte i el prior, conegut amb el nom de pariatge, seria el primer d’aquesta tipologia que coneixem a les nostres terres i precediria en més de quaranta anys el famós primer pariatge d’Andorra. A banda d’això, suposaria l’establiment d’un règim dual sobre la vila d’Organyà presidit per dos batlles, un de capitular i un altre de vescomtal, que es mantindria durant la resta de l’Edat Mitjana i tota l’Edat Moderna. No seria fins l’any 1835, amb l’extinció de totes les jurisdiccions eclesiàstiques i l’harmonització de l’administració civil, que la vila d’Organyà no recuperaria un règim administratiu unitari.
Informació del Consell Comarcal de l'Alt Urgell.
Camins i ponts, sants i diables. El pas del congost de Tresponts. Vídeo divulgatiu.
Camins i ponts, sants i diables.
El pas del congost de Tresponts
Lluís Obiols Perearnau
Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell
Introducció
La vall del riu Segre és una de les grans vies de comunicació que s’ha
utilitzat històricament per travessar el Pirineu. Des del Rosselló, després
de remuntar la vall del riu Tet i travessar la formidable obertura del coll de
la Perxa, la vall del Segre permet arribar amb facilitat fins al pla d’Urgell,
la ciutat de Lleida i el centre de la península. Aquest pas natural, utilitzat
des de fa segles, ha estat una via comercial, un lloc de transmissió d’idees
i coneixements i també un camí d’entrada dels exèrcits francesos quan es
disposaven a atacar els territoris de la monarquia hispànica.
Podeu descarregar el document de la revista INTERPONTES fent "clik" en aquesta mateixa notícia.
Camins i ponts, sants i diables. El pas del congost de Tresponts. Document
camins_i_ponts_sants_i_diables_el_pas_de-1-2796.pdf
— 678 KB
Les Homilies d'Organyà
❓ "Les Homilies"? 🎞 (català)
❓Homilies d'Organyà. Manuscrit.
❓ Les Homilies. Monografia
L'adreça de l'enllaç és: http://www.xtec.cat/crp-baixllobregat6/homilies/sumari.htm
❓Les Homilies. On estan?
L'adreça de l'enllaç és: https://www.bnc.cat/El-Blog-de-la-BC/On-es-conserven-les-Homilies-d-Organya
❓ Las Homilías: texto en castellano.
L'adreça de l'enllaç és: https://sites.google.com/site/magisterhumanitatis/lenguas-romanicas/las-homilias-de-organya-texto?authuser=0
"LES FALDADES" de Lo Banyut
|
Santa Maria.
Santa Maria d'Organyà
Primera fase: segles XI i XII
El testament del comte Borrell, datat el 993, ens dóna la primera menció de l'església parroquial de Santa Maria d'Organyà. Segons consta en documents posteriors, aquesta primera església hauria estat construïda i dotada per Isarn Caboet durant el pontificat del bisbe Sal·la, tot just uns anys abans del testament de Borrell. Aquest primer temple es va fer petit de seguida. Així, els Caboet van promoure la construcció d'un edifici totalment nou, que fou consagrat pel bisbe Guillem Guifré el 1057. No hi ha restes d'aquesta primera església, que fou enderrocada fins als fonaments. El culte del nou temple probablement ja s'organitzava sota la forma d'una canònica. En aquest moment Santa Maria d'Organyà estava dirigida per un clergue de nom Adalbertí, en virtut d'un pacte entre els Caboet i el pare del clergue.
El comportament escandalós d'Adalbertí va propiciar una refundació de la canònica el 1090. Aquest fet, al qual es va sumar un incendi, degué propiciar la renovació de l'edifici consagrat el 1057. Les obres principals haurien estat fetes durant els darrers anys del segle XI i les primeres dècades del XII. L'edifici resultant devia tenir només una nau, i una capçalera trevolada com les que trobem a Sant Serni de Cabó. L'espai del creuer devia estar cobert per un cimbori de planta octogonal, les restes del qual són encara visibles sota la coberta de l'edifici actual. El fragment d'absis decorat amb bandes llombardes que també podem veure avui forma part d'aquesta primera fase constructiva
Segona fase: segles XIII i XIV
Durant aquestos dos segles es va produir la primera gran reforma de l'edifici romànic, justificada per les necessitats d'espai de la puixant canònica. D'aquest moment és la façana principal, l'oest, i l'ampliació del temple amb la construcció d'una nova nau cap a migdia -que va comportar la destrucció de l'absis sud- i el creixement del temple cap a ponent. La nau central es va cobrir amb una volta apuntada, i el cimbori romànic va quedar anul·lat, tot i que tal vegada el van reconvertir en campanar. A la part central de la nova nau construïda al sud es va aixecar un claustre de reduïdes dimensions: a l'edifici de l'ajuntament es conserven restes de les decoracions de traceria de les arcades. Els dormitoris dels canonges estarien en un nivell superior a la nau sud.
Tercera fase: segle XV
Abans de l'extinció de la canònica, al segle XVI, encara es deurien produir algunes reformes importants a l'edifici, que van afectar sobretot el sector meridional. La nau sud, que fins llavors estava dividida en dos nivells, fou unificada i coberta amb una nova volta apuntada, feta amb pedra tosca i suportada sobre arcs torals. Es va obrir també un gran arc al primitiu mur sud de l'església, probablement amb la finalitat d'il·luminar millor el temple.
Quarta fase. Dels segles XVI al XVIII
El 1539, el papa Pau III va decretar l'annexió de la canònica d'Organyà a la mensa capitular d'Urgell. Aquest fet va comportar noves alteracions a l'edifici. Les innovacions litúrgiques que va imposar el concili de Trento es van traduir en la construcció del cor i del campanar. En aquesta fase l'església de Santa Maria es va ampliar cap al nord, amb la construcció de tres capelles obertes que formaren una nova nau. Dues llanternes, a banda i banda del creuer, van il·luminar l'interior. Al mateix temps, les dependències vinculades a la vida comunitària -el refetor, els dormitoris- van deixar de ser necessàries. Un dels espais canonicals, adossats al mur de migdia de l'església, es va convertir en la capella del Roser, que trobem documentada per primer cop l'any 1758.
Cinquena fase. Segles XIX i XX
La col·legiata es va suprimir definitivament el 1851. A partir d'aquest moment, l'església de Santa Maria només té la funció d'església parroquial. El 1911 es va produir una profunda reforma de l'edifici, amb l'enderroc de la capella del Roser i la resta de dependències de la canònica que ocupaven part del que avui és la plaça. També es va renovar el cor, tot substituint el que hi havia d'obra per l'actual de fusta. Una altra reforma estructural va consistir en l'anul·lació del gran arc que comunicava la nau central amb la sud, i que fou refet amb dues noves arcades per donar un aire més simètric a la construcció.
Avui i demà
Les darreres intervencions fetes a Santa Maria d'Organyà han permès entendre l'evolució de l'edifici, i, al mateix temps, posar de manifest la problemàtica de la seva conservació. Les patologies que s'hi han detectat són greus i poden arribar a posar en perill l'estabilitat de l'edifici.
Article de Albert Villaró, historiador i escriptor, a LES FALDADES de Lo Banyut
VISITA EN 360º
L'adreça de l'enllaç és: https://maps.app.goo.gl/9a656mR33zLK3KeL9
RUTES DES D'ORGANYÀ
Ruta dels Dòlmens
L'adreça de l'enllaç és: https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/organya-dolmens-vall-de-cabo-628509
Ruta de Santa Fe
L'adreça de l'enllaç és: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/organya-santa-fe-organya-16756998
Camí de la Ribera del Segre fins a la peixera, travessant el riu Cabó.
L'adreça de l'enllaç és: https://maps.app.goo.gl/nQVAt1Rc2KU8F8iy6
Camí fins a les Basses de Fontanet.
L'adreça de l'enllaç és: https://maps.app.goo.gl/jWGH1HNh1f8Xu17R6
De les Basses de Fontanet fins al mirador
L'adreça de l'enllaç és: https://maps.app.goo.gl/FgvAhP6E2sJzJ1bC7
Camí de la Vilanova.
L'adreça de l'enllaç és: https://maps.app.goo.gl/zYSdfLxTcsz2a4GVA
Camis de les Hortes
L'adreça de l'enllaç és: https://maps.app.goo.gl/MAjbNYVe8mvAVLiF9
Camins del Català. Ruta de les Homilies d'Organyà
L'adreça de l'enllaç és: https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/camins/ruta-homilies-organya/
Pergamins d'Organyà
L'adreça de l'enllaç és: https://mdc.csuc.cat/digital/collection/pergamiBC/search/searchterm/Organy%C3%A0/page/8
PARAPENT
Actualment no hi ha elements dins d'aquesta carpeta.
Oficines de turisme de l'Alt Urgell
Turisme de la Seu d'Urgell – EE Espai Ermengol
C/Major núm 8 - 25700 La Seu d'Urgell
Telèfon: 973 351511 - Fax: 973 360156
info @ turismeseu.com www.turismeseu.com
Turisme Alt Urgell
Passeig Joan Brudieu, 15 - 25700 La Seu d'Urgell
Telèfons: 973 353112 - Fax: 973 352788
turisme @ alturgell.ddl.net www.alturgell.cat
Oficina de Turisme d'Oliana
Av. Barcelona, 81 - 25790 Oliana
Telefon: 973 470339
turisme @ oliana.cat www.oliana.cat
Oficina de Turisme d’Organyà
Plaça de les Homilies, s/n - 25794 Organyà
Telèfon: 973 382002
ajuntament @ organya.cat www.organya.cat
Oficina de Turisme de Tuixent
Plaça Serra del Cadí, 1, baixos - 25717 Tuixent
Telèfon: 973 370030
museu @ trementinaires.org www.trementinaires.org
Oficina de Turisme de Coll de Nargó
Ajuntament i DINOSFERA, - 25793 Coll de Nargó
Telèfon: 973 383048
culturaiturisme @ collnargo.ddl.net collnargo.ddl.net
Casa dels Parcs dels Pirineus
Av. Valls d'Andorra, 33 - 25700 La Seu d'Urgell
Telèfon: 973 360954
pnaltpirineu@gencat.cat
http://parcsnaturals.gencat.cat
Consorci Segre Rialb
Plaça de l'Alzinera, s/n - 25791 Tiurana
Telèfon: 973 056034
info @ segrerialb.cat www.segrerialb.cat
La Rectoria d'Alinyà
Plaça del Ball Pla - 25791 Alinyà
rectoria.alinya @ gmail.com
www.fundaciocatalunya-lapedrera.com
Espai La Vansa
Antigues Escoles de Sorribes - 25717 Sorribes
espailavansa @ gmail.com www.lavansatuixent.com
Senderisme Alt Urgell
L'adreça de l'enllaç és: http://www.alturgell.cat/senderisme
Rutes a l'Alt Urgell
L'adreça de l'enllaç és: http://www.alturgell.cat/rutes
Gastronomia / Artesania Alt Urgell
L'adreça de l'enllaç és: http://www.alturgell.cat/gastronomia