Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Història

La Història

El topònim Organyà, que apareix documentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, prové d'un nom personal llatí, més un sufix de pertinença. Aquest Organius devia ser probablement el propietari d'alguna vila o fundus de l'época del Baix Imperi.

La historia de la vila va estretament enllaçada a la del priorat d'Organyà, que fou fundat a l'església de Santa Maria d'Organyà el 1090 pel prelat urgellés Bernat Guillem, quan havia estat tot just reconstruïda i dotada de nou per Guitard Isam, senyor de Caboet.

Els priors d'Organyà pretenien de tenir el domini de la vila des d'antic, raó per la qual entraren en conflicte amb els comtes de Foix, vescomtes de Castellbò i successors dels Caboet, ja que aquests també hi posseïen drets i se'n feien valedors.

Per arranjar aquesta situació, el 1233 s'arbitrà un pariatge entre Roger Bernat, comte de Foix, i el prior de l'església d'Organyà, Berenguer de Callers. Hom hi establia que ambdós exercirien un condomini sobre la vila. El prior accedia a compartir amb el comte la meitat dels seus drets sobre la vila i el mercat que era en construcció (una de les queixes del prior era que els Foix hi edificaven vila i mercat) i el comte es comprometia a defensar els qui hi concorreguessin i els habitants de la població. El prior es reservava en franc alou la vila que ja era habitada i els seus habitants, i també les causes de jurisdicció que fossin comeses en l'àmbit de les esglésies, el cementiri, el claustre i les cases canonicals. Segons això, doncs, el 1233 hi havia una part de la vila en construcció i una altra part ja habitada. Sorprèn que aquesta darrera, on exercia jurisdicció el prior, fos coneguda com a vila nova, segons un capbreu del 1493 ("la qual jurisdiccio tenen ambdós comunament e per indivís, exceptat lo carrer de la vila nova e les cases del priorat e patis de aquelles, los quals son a cabal tots e totes del dit reverent prior tant solament, segons en la carta del pariatge és contengut").

Fora d'aquest sector, la resta de la vila era tinguda en condomini indivís per ambdós senyors, comte i prior, cadascun dels quals amb un batlle, que elegien d'una tema que el poble presentava.

El jutge i el procurador fiscal eren comuns per a ambdós senyors i també el saig. Un dia després de la signatura del pariatge susdit, el 26 de maig de 1233, el comte de Foix, Roger Bernat, atorgà una carta de franqueses als homes i dones d'Organyà, que, per mitjà dels consols i prohoms, li havien fet arribar suplica de gràcia. De primer, refermava els privilegis i llibertats que els havien estat concedits pels seus predecessors. Segonament, els permetia de fer cases, de tenir alous, de conrear, fer prats, molins, aigües, recs i plantes per totes les terres del vescomtat, que poguessin fer boigues i talar fustes i péixer-hi el bestiar gros i el menut, i els eximia de questies, acaptes, forces, intesties, exorquies i altres mals usos. A més, els concedia que en les terres del vescomtat poguessin sotmetre’s a la seva jurisdicció.

El professor Font i Rius, que ha publicat aquest document, es pregunta si arribà mai a ser vigent, ja que el considera un contrasentit amb el règim de condomini. Altra gent pensa que, reconeguts els drets del vescomte en el dit pariatge, aquest devia voler atreure's l'adhesio dels habitants d'0rganyå concedint-los franqueses i igualant-los fins i tot als seus homes de la vila de Castellbò, com expressa textualment  l'instrument. Per aquest, els seus súbdits d'Organyà (que també ho eren del prior) posseirien, dins les terres del vescomtat, els mateixos drets i franqueses de que gaudien els altres habitants d’aquesta jurisdicció feudal, cosa que no és cap obstacle per exercir amb el prior el condomini dins la vila.

La vila d'Organyà fou centre d'un dels cinc quarters en que es dividia el territori del vescomtat de Castellbò. El quarter d'Organyà al Spill del 1519 és dit també quarter de Tresponts Avall. Comprenia la vila d'Organyà i el seu terme i, a més, la vall de Cabo, la batllia de Sallent i Montanissell, els llocs de Carreu i el Fenollet, la batllia de Coll de Nargó, la vall de Fígols i el lloc de Canelles. A partir del 1548, any que el vescomtat de Castellbò revertí definitivament a la corona, la jurisdicció que pertanyia a aquest esdevingué reial. I la que pertanyia al prior, en ser el priorat unit amb tots els seus béns al capítol d'Urgell el 1539, en endavant d'aquesta data és dita jurisdicció del capítol d'Urgell i, a vegades, del capítol d'Organyà; era exercida encara pel prior, com a consenyor de la vila. [Montserrat Pagés i Paretas i Ermengol Puig / IG]

Situació i presentació

Foto

El terme municipal d'Organyà, d'11,54 km2 d'extensió, és situat a la dreta del Segre, al sector on el riu forma l'eixamplament de la ribera d'Organyà, separada de la conca de la Seu pel congost de Tresponts i limitada a migdia pel pont d'Espia (des del qual fou ofegat el sanguinari comte d'Espanya pels seus mateixos partidaris),on s'inicia la ribera de Nargó.

De forma allargada paral·lela al riu, el municipi comprèn la vall més baixa del riu de Cabó, on aquest conflueix al Segre per la dreta, i, també, la vall baixa del barranc de la Muntanya, dit ací riuet de Fontanet, que baixa de Montanissell (s'hi forma la Font Bordonera, que abasta la vila) i entra al terme al N del Coll de la Roca, entre la muntanya de Nargó (l 213 m) i la de Santa Fe (l 207 m).

El vèrtex de tramuntana del terme arriba fins al cim del Capell Sola, contrafort sud-est de la serra d'Ares, serra que és separada de la muntanya de Santa Fe per la vall baixa del riu de Cabó.

Hom pot esmentar encara Montdellit (l 147 m), contrafort oriental de la muntanya de Nargó.

Prop seu hi ha les partides de Montdellit, la Presera i els Torrents de la Grallera. No gaire lluny, dins el terme i vora el barranc de la Muntanya, hi ha l'enclavament de Fontanet, del municipi de Cabo.

El municipi, amb la vila i el santuari de Santa Fe, comprèn, doncs, la ribera d'Organyà, delimitada gairebé enterament per esperons i contraforts muntanyosos.

El terme limita administrativament al N i a l'E amb el municipi de Fígols i Alinyà, al S amb Coll de Nargó i a l'W amb Cabó. Travessa el terme la carretera C-14, que corre paral·lela al Segre resseguint la riba dreta.

D'aquesta carretera surt un brancal que ens porta a Fígols (Fígols i Alinyà), i un segon brancal a Cabó seguint el riu de Cabó, i remuntant el barranc de la Muntanya porta a Montanissell.